Nisprer [Mespilus germanica L.]

El Nisprer [Mespilus germànica L.] és una espècie que tradicionalment s'ha cultivat a casa nostra, però actualment es troba en un fort restrocès en el seu cultiu, substituït per una altra espècie que té els fruits amb una morfologia similar, per aquest motiu popularment també se l'anomena 'nisprer' però no comparteixen ni origen ni procedència, és la Eriobotrya japonica (Thunb.) Lindl.. Els fruits de la Eriobotrya japonica no requereixen tanta feina per poder ser consumits i s'han anat substituint una espècie per l'altra. Aquesta falta d'interès comercial fa que la informació de cultiu de Mespilus germanica sigui escassa i es redescobreixi el com cultivar-la en investigacions recents.

Característiques:

És un arbust que pot arribar a tenir una vida útil entre 30 i 50 anys i fer fins a 6 metres d'alçada, amb una capçada que pot fer entre 4 i 8 metres de diàmetre.

El tronc és tortuós, amb l'escorça d'un color marró grisaci. Les rames poden presentar espines i quan son joves presenten pilositats. La fusta és flexible, resistent, dura i compacta.

Les arrels son superficials i molt ramificades.

Les fulles son caduques i simples, de 8-15 cm de llarg per 3-4 cm d'ample, de forma el·líptica, amb marge sencer i una mica serrat en l'àpex, textura pilosa i de color verd fosc. A la tardor es tornen de color groc i taronja.

Fulles perdent la pigmentació verda.

Les flors apareixen al final de la primavera als nusos entre les fulles al final de cada branca nova (del mateix any) en solitari. Les flors son grosses, entre 3 i 4 cm de diàmetre, de color blanc i no presenten peduncle.

La pol·linització és principalment entomòfica (produïda pels insecte), ja que les flors son hermafrodites i produeixen una intensa fragància.

El fruit del nisprer s'anomena nispro. Els nispros son arrodonits d'uns 4 cm de diàmetre, i amb la part superior plana i coronada per les dents del calze. La pell és de color marró i la textura és de vellut. El fruit madura a finals de la tardor.

Perfil del nispro.

Fruit vist per la part del calze pentagonal.

Les llavors son petites, llargues i tenen una coberta seminal molt dura i impermeable de color marró. Cada fruit conté 5 llavors que maduren al novembre.

Condicions ambientals:

El nisprer és un arbust amb pocs condicionants ambientals, creix en qualsevol tipus de sòl que tingui un bon drenatge i sigui humit, tolera els forts vents però no la marinada (vent de mar cap a terra). El podem trobar des dels 100 metres fins als 1.500 metres d'altitud. L'únic limitant que el danya de manera considerable son les temperatures per sota dels 15ºC sota zero.

Conreu:

És una espècie vegetal domesticada. La domesticació es va produir als països europeus del mediterrani central i oriental d'on és originària, per tant a casa nostra el seu hàbitat son els camps de conreu.

Plantació:

La plantació dels nisprers es pot fer de dos maneres diferents. Tradicionalment, s'ha plantat de manera aïllada en àrees d'aprofitament agrícola marginal, al costat dels marges i apartada dels cultius principals, ja que la seva principal finalitat era l'autoconsum familiar. No obstant, en alguns cultius actuals que pretenen donar-li una revalorització econòmica els marcs de plantació regulars oscil·len al voltant dels 6x6 metres de distància entre planta.

Multiplicació:

La multiplicació del nisprer és pot realitzar seguint dos mètodes, la sembra i mitjançant estaques de fusta. No obstant, el mètodes poden ser complexos ja que tant en un com en l'altre es necessari aplicar fred per provocar l'excitació de la planta per que germini, tregui arrels, brots nous, etc.

Si s'utilitza el mètode de la sembra de les llavors, ens hem d'assegurar que les llavors estiguin madures i posar-les en un marc ambiental fred. De manera natural, la llavor no sol germinar fins que hagin passat per dos hiverns, no obstant, podem forçar la germinació utilitzant diferents mètodes per escurçar el temps de germinació:

1.- Es cullen les llavors verdes, tant bon punt comencin a madurar, però abans que la coberta de la llavor s'hagi assecat i endurit, llavors es sembra immediatament en un marc fred.

2.- Posar les llavors en remull en aigua tèbia durant 24h i després posar-les en aigua freda a 1-5ºC entre 2 i 3 mesos abans de la sembra.

3.- Posar les llavors en àcid sulfúric rebaixat al 50% durant 48 hores per descompondre la coberta de la llavor i permetre que hi entri la humitat.

Quan les plàntules son prou grans per manipular-les, es traslladen en testos individuals per deixar-les créixer en el marc fred del seu primer hivern.

Si s'utilitza el mètode de l'estaca de fusta, es sol fer també en un marc fred a la tardor o principis de primavera, i tarda uns 18 mesos en donar resultats.

Es trasplanten els plançons al seu lloc definitiu a finals de primavera o principis d'estiu, després de les últimes gelades.

Poda:

La poda es realitza al març de manera lleugera, tenint en consideració que les flors i per tant els fruits surten al final de cada rama nova que aparegui durant la primavera.

Recol·lecció:

La recol·lecció es produeix al final de la tardor, tot i que no es necessari esperar a que els fruits acabin de madurar. Els fruits del nisprer requeriran un sobremadurament artificial un cop recollits ja que només son comestibles quan estan passats de madur.

gen

feb

mar

abr

maig

jun

jul

ago

set

oct

nov

des

sembra

plantació

empelt

floració

pol·linització

fructificació

maduració

recol·lecció

poda

llaurat

adobat

Composició del nispro: (100g)

	Fruita fresca	Fruita seca
Aigua:	73'13 g	0 g
Proteïnes:	0'57 g	2'12 g
Extracte eteri (greixos bruts):	0'41 g	1'53 g
Carbohidrats:	23'04 g	85'75 g
Cendres:	0'30 g	2'34 g
Fibra crua:	2'22 g	8'26 g
Àcid cítric:	0'88 g	3'28 g
Glucosa (sucres reductors):	12'06 g	44'98 g
Kcal:	88'51	330'13
Minerals:
Fosfor:	28'48 mg	105'99 mg
Ferro:	2'02 mg	7'52 mg
Sodi:	76'71 mg	285'49 mg
Potassi:	265'25 mg	987'16 mg
Magnesi:	24'03 mg	89'43 mg
Calci:	92'42 mg	343'95 mg
Cinc:	0'76 mg	2'83 mg
Coure:	2'85 mg	10'61 mg
Vitamines:
C:	14'06 mg	-----

Usos i Propietats:

Culinaris i farmacològics

- Els fruits: son comestibles directament sobremadurats; s'han de madurar en canyís fins que agafin una coloració marronosa i una consistència tova.

- La polpa: es pot processar per fer una mena de melmelada espessa com es fa amb els codonys [Cydonia oblonga Mill.]

- L'escorça: és substituta de la quinina.

- Les llavors: presenten un alt contingut en àcid cianhídric.

Documentació:

- Herbari del mediterrani occidental
- Plants for future
- Royal Horticultural Society
- Estudio quimico bromatológico del fruto del Nispero de Palo (Mespilus germanica L.), procedente de Ayacucho (Perú); Ciencia e Investigación 2009; 12(2):99-94; Facultad de Farmacia y Bioquímica; UNMSM (Universidad Nacional Mayor de San Marcos)