La sénia de cadúfos.

En els paisatges que es caracteritzen per tenir grans quantitats d'aigua al subsòl , ja sigui en corrent o en aqüífers, l'home ha anat desenvolupant un seguit d'estratègies per poder aprofitar l'aigua per al seu ús. Aquestes estratègies han anat modificant i caracteritzant porcions de territori i son tant diverses com ètnies i matisos culturals que existeixen o han existit.

Un d'aquest sistema d'aprofitament d'aigua és la sénia (en català occidental) o sínia (en català oriental). No obstant aquest sistema no és típicament català sinó que és una mostra de tècnica que es pot observar per tota la geografia on es va estendre l'islam. La paraula etimològicament bé de l'àrab sanyia que significa 'pou d'on la roda treu aigua per regar'. Però el sistema s'ha adaptat i anat millorant a moltes zones agafant peculiaritats regionals significatives al llarg del temps.

Ras i curt, una sénia és una màquina que serveix per elevar aigua subterrània formada per una roda i un sistema d'engranatge mogut per un animal de carrega (un bou, un ase o una mula).

Originàriament les sénies estaven fetes de fusta i tenien tota una infraestructura associada. Algunes és solen trobar sobre un terraplè artificial fet amb pedra en sec anomenat mota¹, cintell¹ o andàmit¹. El que si tenen totes les sénies és: el pou² o senial², que és la cavitat construïda per arribar a l'aigua subterrània; i, al seu voltant, un tros circular fressat pel pas d'un animal què és el que mou tot l'engranatge anomenat andador³, caminal³, caminet³ o caminoi³. Algunes sénies presenten un mur de tancament perimetral del senial, que comença molt baix a la part del davant i va creixent fins ser 2/3 més alt a la part del darrera. El mur per la part del darrera presenta una obertura central que serveix per instal·lar el sistema d'engranatge que mou la màquina i divideix el mur en dos parts, aquesta obertura s'anomena pilars⁴, matxos⁴, columnes⁴, merlet⁴ o capmerlet⁴. Damunt dels dos pilars descansa una jàssera (biga horitzontal) que s'anomena banc⁵, polaina⁵, jou⁵ o tisora⁵. I a la part inferior de la obertura, hi descansa una altra jàssera anomenada soquet⁶.

1) mota, cintell o andàmit. 2) pou o senial. 3) andador, caminal, caminet o caminoi.

El sistema d'engranatge, està format per dos parts, l'arbre del rodet i la roda. En el cas que es pot observar el sistema és un sistema modernitzat fet de ferro.

4) pilars, matxos, columnes, merlet o capmerlet. 5) banc, polaina, jou o tisora. 7) arbre o arbre del rodet. 8) barra, perxa o balanci. 10) roda.

L'arbre del rodet⁷, és els sistema d'engranatge vertical, està situat entre els pilars, el banc i el soquet. El banc té un forat per on passa l'eix de l'arbre per subjectar-lo per l'extrem superior; l'extrem inferior de l'arbre està subjectat en un forat cec al soquet, de manera que l'arbre manté una posició vertical i pot girar. L'extrem superior de l'arbre – el que travessa el banc – té un orifici per on hi passa una barra⁸, perxa⁸ o balanci⁸, de fusta que, en l'extrem d'aquesta, va enganxat l'animal que, obligat a caminar en cercles, mou tot el sistema d'engranatges. A la part inferior, l'arbre té un rodet⁹ en posició horitzontal i perpendicular a l'eix de l'arbre que, pot ser molt divers en funció de la zona on ens trobem, però en aquest cas, és un rodet dentat.

5) banc, polaina, jou o tisora. 6) soquet. 7) arbre o arbre del rodet. 9) rodet. 10) roda. 11) jaent o trugeta. 12) creuers. 13) bastons, estaques, punts o els pintes.

La roda¹⁰, és el sistema d'engranatge horitzontal, està situat sobre la boca del senial. L'eix de la roda s'anomena jaent¹¹ o trugeta¹¹, aquest descansa sobre dos soquets (bigues incrustades al mur), un és el soquet que subjecta l'arbre i l'altre està situat en el costat contrari del pou. La roda, pròpiament dita, és un gran doble anell vertical reforçat amb uns creuers¹² col·locats en forma de radi que s'uneixen perpendicularment amb el jaent. Els dos anells de la roda estan units entre si per bastons¹³. En el cas de les sénies de fusta aquests bastons s'engranaven amb el rodet i, en funció del tipus d'engranatge, s'anomenaven estaques¹³, els punts¹³ o els pintes¹³. En el cas que podem observar, el sistema ha sofert modificacions al llarg del temps i la roda s'engrana amb el rodet de l'arbre mitjançant un altre rodet situat a l'extrem del jaent.

La Roda, porta una rastellera o filera de vasos de terrissa, anomenats cadúfos¹⁴, lligats tots al voltant de la roda i sostinguts per les barres. Els cadúfos, van lligats amb cordetes o amb anells de ferro – anomenats lligams¹⁵ – a un parell de cordes que enrevolten la roda de la sénia i que s'anomenen sàrria¹⁶ o rest¹⁶.

7) arbre o arbre del rodet. 8) barra, perxa o balanci. 12) creuers. 13) bastons, estaques, punts o els pintes. 14) caduf. 15) lligams. 16) sàrria o rest. 17) pila, naquera, boca-roda, pastera o pastereta.

La sàrria porta els cadúfos fins al nivell freàtic de l'aigua per que la puguin recollir. Per permetre una millor immersió, a la part inferior dels cadúfos, hi ha un forat per que pugui sortir l'aire a mesura que el caduf es va submergint a l'aigua.

Al pujar, l'aigua que s'escola pel forat, a l'estar els cadúfos arrenglerats, la recull el caduf inferior i així successivament per evitar pèrdues, i a mesura que va girant la roda es puja l'aigua del fons del senial.

Un cop a dalt, al continuar girant, els cadúfos aboquen l'aigua dins una caixa rectangular, de fusta o pedra, de baranes baixes que està col·locada davant la roda i s'anomena pila¹⁷, naquera¹⁷, boca-roda¹⁷, pastera¹⁷ o pastereta¹⁷. 

17) pila, naquera, boca-roda, pastera o pastereta.

La pila descansa damunt de dos pedres que s'anomenen ses lleones¹⁸ o es lleonets¹⁸.

18) lleones o lleonets.

De la pila, l'aigua surt per un canal, que pot ser subterrani, i va a parar directament al camp per regar les plantes de l'hort, o bé va a parar a un safareig o, com és el cas, en una bassa per emmagatzemar-la i utilitzar-la a posteriori. No obstant, algunes sénies no tenen pila i l'aigua va a parar directament a un canal que la condueix als bancals per regar.

Un canal soterrat porta l'aigua de la pila a una bassa coberta.

 Bassa coberta per una volta de pedra en sec.

	Catalunya		País Valencià				Illes Balears
	Tarragona		Castelló	València		Alacant	Menorca	Mallorca	Eivissa
	Terra Alta	Baix Ebre	Baix Maestrat	Ribera del Xúquer	Horta de València	Baix Segura
	Gandesa1 Fatarella2	Tortosa*	Peníscola*	Polinyà*	El Palmar*	Guardamar*	Ciutadella*	Sencelles*
1				Andàmit			Mota, Cintell
2	Pou, Senial
3			Andador*					Caminet, Caminoi	Caminal
4			Pilars*	Matxos*		Columnes*		Columnes*	Merlet, Capmerlet
5			Banc*	Polaina*			Jou		Tisora
6								Soquet
7	Arbre del rodet, Arbre
8	Barra, Perxa, Balancí
9	Rodet
10	Roda
11			Jaent*					Trugeta
12	Creuers
13	Bastons
			Estaques*			Punts*	Els Pintes
14	Caduf
15	Lligams
16	Sàrria2	Rest
17	Naquera1, Pila2	Naquera*	Pastera		Boca-roda*		Pastereta		Pastera
18							Lleonets*	Lleones*

  Documentació:
- ALCOVER, A.M.; MOLL, F.M: Diccionari català - valencià - balear, IEC
- Fundació 'el solà'