Passejant pels pobles de Catalunya, ens podem fixar en moltes
coses que ens desperten l'interès i ens fan exclamar, encara que
sigui en pensament, un 'mira que maco!' o un 'ostres, que lleig!' o
un 'm'ho imaginava més gran!'. Continuant la passejada, però, en
alguns pobles i viles et pots fixar que existeixen alguns elements
que es repeteixen al llarg del recorregut i estan escampats per tota
la localitat, llavors aquest interès va en augment, per que ja no es
tant sols una expressió artística puntual, sinó que estem parlant
d'un patró que es repeteix per tota la població i la diferència de
la resta de poblacions. Llavors comencen els dubtes per esbrinar què
és? Què significa? I sobretot, per saber el perquè del patró.
En aquest cas us parlo d'unes decoracions de balcons en forma de
drac que podem trobar en algunes cases repartides per tota una
població, us presento els keresus.
 |
| Alguns dels dracs keresus que es poden veure als balcons. |
Ens trobem a Santa Coloma de Queralt, capital de la Baixa Segarra,
antic membre de la vegueria de Cervera i actualment formant part de
la comarca de la Conca de Barberà.
Per donar resposta als dracs keresus haurem de fer un salt en el
temps fins a principis del segle XVIII. Carles II de Castella
mor sense descendència i comença una guerra per nombrar nou
successor. Aquesta guerra implica el posicionament dels governs de
tot Europa per discernir el legitim hereu, i els governs locals a
Catalunya no en queden exempts. Els pretendents a l'herència son el
Duc Felip d'Anjou – de la dinastia dels Borbó – i l'Arxiduc
Carles d'Àustria – de la dinastia dels Habsburg –. Arran de les
fortes discrepàncies i posicionaments el conflicte passa de les
armes diplomàtiques a les armes bèl·liques.
Els posicionaments estaven molt definits, i les tensions servides,
als seguidors del Duc d'Anjou, el bàndol contrari, els
mal-anomenaren 'Botiflers', per l'emblema de la Casa de Borbó, la
flor de lis, que també es coneixia en l'època com la belle fleur
o beauté fleur; en canvi, als partidaris de l'Arxiduc
d'Àustria, el bàndol contrari, es coneixien per diferents mal-noms
en funció del territori: 'Maulets' a València, 'Carrasclets' a
Tarragona, 'Vigatans' a Vic o 'Aguilots' de maneta més generalista a
Catalunya, per l'emblema Imperial de la Casa d'Habsburg.
El posicionament de Santa Coloma va ser des d'un principi a favor
de l'Arxiduc Carles d'Àustria, i va col·laborar en la lluita armada
contra les tropes botifleres del Duc Felip d'Anjou. Els exercits
estaven organitzats en brigades d'infanteria compostes per 2 o 3
regiments d'entre 1.000 i 3.000 soldats cada regiment. A més, cada
regiment tenia una companyia de granaders, combatents d'elit
encarregats d'encapçalar les tropes en combat., i cada exèrcit
tenia regiments de tropes especialitzades com per exemple els
Miquelets catalans, infanteria lleugera, o els Dragons, infanteria
muntada.
El resultat de la guerra de successió al tron, ja el sabem, es
salda en la victòria dels botiflers, que coronen el Duc Felip
d'Anjou, com a Felip V d'Espanya. Aquest, com a represalia, aboleix
totes les institucions, lleis i privilegis que tenien els governs
favorables a l'Arxiduc Carles d'Àustria i instaura a tota la seva
herència la tònica de la seva dinastia com a govern, l'absolutisme.
No obstant, un cop finalitzada la guerra i coronat l'hereu al
tron, les tensions no afluixen, la represàlia contra els que no
volien un Borbó al tron desperta incomoditats en aquells governs
locals que es van posicionar a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria.
La tensió passa al pla de la convivència del dia a dia entre
botiflers i aguilots, despertant picabaralles i incidents que
dificulten la governança al món local.
Mostra d'aquesta disconformitat amb la nova dinastia monàrquica
en trobem molts exemples al llarg de tots els ens locals que es van
posicionar en contra, com per exemple, el penjar el quadre del nou
rei de la casa de Borbó cap per avall a Xàtiva, o, el cas de
Catalunya, la proliferació de decoracions en forma d'àligues als
balcons de les cases com a senyals muts de resistència passiva
contra els botiflers, com és el cas de Reus i podria ser també el
cas de Santa Coloma, ja que la majoria de dracs estan ubicats en
cases construïdes durant la segona meitat del segle XVIII, després
de la guerra de successió.
 |
| Drac Keresus amb una placa on es pot veure l'any 1789, Cal Pau Canals. |
No totes les cases construïdes a la segona meitat del segle XVIII
porten el drac com a emblema, podria ser que fossin cases de
botiflers – ja sigui de la pròpia localitat o instal·lats a la
població durant el gran creixement que va experimentar després de
la guerra –, que la família en qüestió no es podia permetre el
cost de la decoració o , senzillament, no volia comprometre's per
por a represàlies.
A Santa Coloma, per això, el fet que les decoracions no
s'associïn a àligues sinó a dracs, em faria pensar que aquestes
senyals de resistència passiva contra els botiflers podria expressar
quelcom més. Podria ser, també, una advertència pels nou vinguts i
botiflers, i em ve al cap els regiments d'infanteria muntada que van
participar a la guerra – els Dragons –, volent dir 'aquí hi viu
un dragó fidel a l'Arxiduc Carles d'Àustria'.
Doncs bé, ara ja sabem què son i per què hi ha els dracs al
balcons de Santa Coloma i què signifiquen, però per saber per què
es diuen 'keresus' haurem de fer un salt més gran en el temps i
viatjar fins una època on no hi havia ni Borbons, ni Habsburgs, ni
tant sols catalans. No ens movem de lloc però si de temps, ens trobem entre el
segle VIII i el segle I abans de Crist.
On ara està Santa Coloma de Queralt, Pedro
de Marca1
(historiador francès del segle XVII), citant Ptolomeu, hi
situa – en la seva obra Marca
hispanica seu limes hispanicus
(París 1688) – el poblament lacetà de Keresus, teoria que
recullen diccionaris geogràfics fins al segle XIX i que avui en dia
sembla que no s'ha contradit encara. El nom de Keresus s'estima que
ve de dos mots grecs kerros
i ipsos,
que junts sonarien com keripsos
o keresos,
que significaria 'penya alta', fent referència a la ubicació de la
població i donaria sentit a Queralt o més bé... Keralt.
Que els dracs dels balcons
rebin aquest nom, seria una referència de localització i/o
reafirmació patriòtica cap a l'Arxiduc Carles d'Àustria, reafirmació i expressió
patriòtica que ha superat les reivindicacions del seu temps per
esdevenir un símbol d'identitat i tradició del poble, com ho
demostren algunes decoracions de dracs keresus en balcons moderns o
l'adopció del nom i símbol del drac keresus per part de la colla de
diables de la localitat.
 |
| Drac keresus en un balcó modern sobre un escut amb la Senyera a Cal Palau. |
Però si aixequem el cap, no obstant, podem veure una altra
mostra, més discreta i solitària, de reivindicació passiva, la
d'una beauté fleur, en un suport de corriola, envoltada de
keresus.
 |
| Suport de corriola decorat amb una flor de Lis a la Plaça Major. |
Algunes cases amb dracs:
¬ Ca l'Eugeni Marc, Carrer Marxants.
¬ Cal Pau Canals, Carrer Major (visibles des del carrer Raval dels Capellans).
¬ Ca l'Eugeni Marc, Carrer Marxants.
¬ Cal Pau Canals, Carrer Major (visibles des del carrer Raval dels Capellans).
¬ Cal Platarots, Plaça Major.
¬ Cal Furia, Plaça Major.
¬ Cal Cacahuero, Plaça
Major.
¬ Cal Palau, Raval dels Capellans (modern).
Referències:
1.- Pedro de Marca, Pierre
Marca o Petrus de Marca: historiador francès del segle XVII;
Prelat i home d'Estat, va néixer a Gam al 1595 i va morir a París
al 1662. Membre del Consell Sobirà de Bearn (1615), President del
Parlament de Navarra i Conseller d'Estat (1658), Bisbe de Couserans,
Arquebisbe de Toulouse i de París. Va escriure Discourse sur
l'Edit de rétablissement de la regions catholique de Bearn
(1618), Histoire de Bearn contenant l'origine des roys de Navarre,
des ducs de Gascogne...(París 1640), Marca
hispanica seu limes hispanicus
(París 1688).
Documentació:
¬ FLORES JUANPERE, MONSERRAT; Reus, 300 anys del títol de
ciutat; la Carrutxa.
¬ CORTÉS LOPEZ, MIGUEL; Diccionario Geográfico – Histórico
de la España antigua, Tarraconense, Bética y Lusitana, con la
correspondencia de sus regiones, ciudades, montes, rios, caminos,
puertos e islas a las conocidas en nuestros dias.; Tomo II; 1836;
pag. 351-352
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada