Ens trobem a Miravet en la part sud del seu terme municipal, al
fons podem observar la silueta difuminada del seu castell sobre el
riu, i la part que ens és més pròxima podem veure el riu abans de
que canviï de terme municipal.
 |
| Ubicació. |
Però què veiem quan mirem?
 |
| Tram del riu Ebre agost2012. |
En la imatge podem observar un tram de riu amb dos ribes ben
diferenciades.
La massa d'aigua té – a banda i banda – una zona on es
conserva un bosc de ribera molt dens i molt definit envoltat per les
zones agrícoles i les rocoses de la resta.
La riba que queda a la dreta, en canvi, està formada per
terrasses, una de molt gran tocant el riu, i una altra de més petita
a sobre. És la única zona on s'observa una predominança de
l'agricultura propiciada per les condicions favorables del sòl que
no presenta un pendent perceptible.
Què hi passa?
En aquest tram de riu s'hi desenvolupen molts processos, en
general, les zones fluvials son zones molt dinàmiques i canviants i
per entendre el que estem veient necessitarem anar per passos.
 |
| Consideracions sobre el riu. |
A priori, la massa d'aigua que observem del riu, és una massa
d'aigua considerable, tenint en consideració que es tracta d'una
fotografia realitzada el mes d'agost en un riu amb un regim hídric
predominantment mediterrani.
Podem observar que el bosc de ribera creix sobre la massa d'aigua
i el nivell de cabal no presenta cap descens significatiu, com mostra
la franja blanca que marca el límit de cabal màxim de l'únic tram
de roca que està en contacte amb l'aigua. Això no és degut a que
hagi estat un any extraordinàriament ric en precipitacions, ans al
contrari, sinó que és degut a que el riu Ebre és un riu fortament
compartimentat i, lluny de presentar un règim natural, té un règim
antròpic determinat per l'alt nombre d'embassaments construïts al
propi riu i als seus afluents que li donen més característiques de
llac que de corrent d'aigua. Aquesta estanquitat de l'aigua ha
propiciat un augment d'algues i una reducció de la capacitat de
transport de sediments del riu, modificant-ne la ecologia i les
dinàmiques pròpies d'un ecosistema fluvial natural.
Les conseqüències son que la manca de transport de sediments
redueix la capacitat erosiva de l'aigua què és la responsable
directa de donar forma al riu i sanejar-lo. Com ho fa això? El riu
no erosiona les seves ribes per igual, el fet que presenti formes
sinuoses i no rectes fa que tregui materials d'una riba i els
dipositi en la contraria, formant i desviant meandres al llarg del
seu recorregut. Aquests materials que arrossega son una mescla de
matèria inorgànica ( graves, sorres i llims) i matèria orgànica
(restes vegetals, algues i restes animals). La matèria inorgànica
és el principal agent erosiu, ja que s'encarrega de desgastar la
riba contra la que impacta fent que es desprenguin restes de plantes,
sorra i graves que s'incorporaran al cabal per mantenir la capacitat
erosiva del riu. En la riba que l'aigua no impacta directament, la
força del corrent d'aigua no es tant forta i permet que part
d'aquesta matèria es dipositi, fent créixer els meandres. La
matèria orgànica, per la seva banda, és la principal responsable
de fertilitzar les ribes del riu, al seva descomposició i abundància
fa que la vegetació de ribera creixi ràpid i densament per fixar
més sediments i poder créixer. També s'encarrega de reduir la
capacitat erosiva del cabal reforçant el creixement dels meandres.
El que l'aigua circuli sense impediment fa que es renovi
constantment, arrossegant i diluint qualsevol focus que pugui suposar
un risc per la vida de l'ecosistema, ja sigui a nivell d'infeccions,
plagues o paràsits. Aquest sanejament i erosió s'intensifica en les
crescudes de cabal provocades per fortes precipitacions.
El trencament d'aquestes dinàmiques – que presenta la
compartimentació i embassament del riu – en fixa el curs i
propicia un desenvolupament biològic excessiu.
A priori que la vida es desenvolupi sense control no hauria de ser
una conseqüència negativa però el que afavoreix el desenvolupament
d'una espècie, malauradament en perjudica, com a mínim, a una
altra.
L'augment d'algues al riu, a banda de dificultar la navegació
antròpica, dificulta la ''navegació'' de la fauna, reduint també
la quantitat d'oxigen que transporta l'aigua, a més, es redueix la
capacitat d'acollir determinades entitats biològiques que
requereixen espai per mure's i molt oxigen per poder viure. Les
algues son un refugi per pondre i guardar ous de moltes espècies,
entre elles d'insectes que requereixen alimentar-se de sang per poder
reproduir-se, com el mosquit, fent-ne augmentar el nombre i
propiciant que altres espècies que no tenien el riu com a habitat,
aprofitant que s'ha reduït la seva capacitat d'arrossegament, trobin
un territori inexplorat, com és el cas de la mosca negra. Per tant
es modifica la composició, la quantitat i diversitat biològica
subaquàtica.
La anulació de la capacitat d'avingudes fortes del cabal del riu
elimina la capacitat que té el riu d'arrossegament d'entitats
biològiques grans, com poden ser arbres de ribera, fent que la fusta
morta es quedi on està i evita la creació de clarianes perjudicant
el desenvolupament de la vegetació herbàcia i arbustiva de ribera i
afavoreix l'assentament d'animals i fongs que s'alimenten de fusta
morta.
El procés erosiu en aquesta imatge bé determinat per les
característiques morfològiques de les ribes, en aquest cas l'aigua
impacta en la riba de la esquerra de la imatge i diposita sediments a
la riba dreta, per això, trobem una terrassa al·luvial molt
desenvolupada a la dreta i una terrassa molt minsa a l'esquerra. Però
no sempre ha estat així, el que ara és una zona de sedimentació en
el passat era una zona d'erosió, cosa que mostra el desnivell que hi
ha entre terrasses de la riba dreta i la forma ametllada de la
terrassa més pròxima al riu.
 |
| Consideracions sobre el bosc de ribera. |
El bosc de ribera està compost bàsicament per un estrat arbori
d'àlbers [Populus alba] que li dona aquesta característica
platejada de les fulles i un estrat arbustiu de canyes. Ho podem
saber per que el verd clar de les canyes contrasta amb el platejat de
les fulles dels àlbers . Tot i estar molt definit pels camps de
conreu i la limitació del sòl poc desenvolupat, el bosc de ribera,
es troba en expansió gràcies a l'abandonament de les zones
cultivades. Si continua la tendència a l'abandonament de les
parcel·les de cultiu provocaria que tota aquesta terrassa al·luvial
es convertís en una gran albereda i es perdessin terrenys per
cultivar històricament molt rics en nutrients i amb una gran
productivitat.
 |
| Consideracions sobre l'agricultura. |
L'agricultura està distribuïda a les zones en poca pendent, això
fa que no s'observin grans construccions de pedra en sec que
serveixin per fixar el sòl. El cultiu predominant son els cítrics
i, en menor mesura, altra fruita dolça com pot ser el préssec.
A la riba de l'esquerra de la imatge, aquestes zones, no son
terrasses al·luvials sinó que estan construïdes directament a la
falda de la muntanya, per tant segueixen el pendent d'aquesta i es
distribueixen de manera horitzontal al riu. Son zones allargades i
molt estretes. A més, en la zona que tenim més pròxima s'observa
una intervenció recent on s'han plantat nous arbres fruiters, en
aquest cas cítrics.
A la riba de la dreta de la imatge, en canvi, sí que és una
terrassa al·luvial i les parcel·les de cultiu no presenten cap
pendent perceptible. Aquestes es distribueixen de manera
perpendicular al curs del riu per evitar que la modificació de
superfície, tant per augment com per disminució, que realitza la
força erosiva del riu sigui, a més, una font de conflictes. En el
cas de disminució de superfície per evitar que finalitzi en una
pèrdua de títol de propietat i en cas d'augment es pugui adherir
aquest a un propietari de manera no conflictiva, d'aquesta manera es
pot gestionar la expansió i contracció de les propietats sense
augmentar o disminuir el nombre de propietaris.
El fet que aquestes terres siguin històricament molt productives
ha afavorit també la forta parcel·lació – en parcel·les
petites, allargades i estretes – com es pot observar en la imatge.
Aquesta característica de les parcel·les fa que, a dia d'avui, no
surti rentable la explotació comercial de la producció i
s'abandonin els cultius i , també, que moltes de les parcel·les que
veiem que es continuen cultivant es destinin bàsicament a
l'autoconsum. A més, determina també la manera en què s'expandeix
el bosc de ribera, en tires allargades en perpendicular al traçat
del riu en lloc de fer-ho com seria natural – en horitzontal a
aquest – dificultant encara més el cultiu de les parcel·les
adjacents que continuen explotant-se.
 |
| Consideracions sobre la muntanya. |
En la zona de muntanya no cultivada el que podem observar és una
diversitat de formacions vegetals condicionades pel desenvolupament
del sòl. En aquest sentit hi trobem una gradació. Els sòls més
desenvolupats poden suportar formacions vegetals grans, com son els
boscos, a mesura que la disponibilitat de sòl va disminuint també
disminueix la capacitat d'aquest per albergar formes vegetals. Els
arbres van desapareixent per donar pas a formacions arbustives i
herbàcies, aquestes ultimes van desapareixent fins arribar als
afloraments de roca on només es poden desenvolupar molses i líquens.
El bosc que trobem aquí està format per pi blanc [Pinus
halepensis], la poca disponibilitat de sòl, fins i tot en
aquells més desenvolupats fa que totes la formacions vegetals de la
zona siguin molt sensibles a la disponibilitat d'aigua i sofreixin
estrès hídric, això es pot observar amb el color dels pins,
aquesta coloració verd llimona del pins que tenim a primer pla –
al peu de la imatge – és una mostra externa de l'estrès hídric
que pateix. Aquesta manca de disponibilitat d'aigua la pateixen totes
les plantes i les posa en competència directa per la supervivència
amb les seves veïnes.
Tot i que l'estrat arbori és bastant pobre i està format
bàsicament per una espècia d'arbre, la resta d'estrats –
l'arbustiu, l'herbaci i el muscinal, format per molses i líquens –
mostren una major diversitat típicament mediterrània.
De totes maneres, la suma de tots els estrats vegetals – i
malgrat els afloraments de la roca – torna tota aquesta massa
vegetal molt susceptible, en situació d'estrès hídric, als
incendis forestals que, sumat a la forta pendent del terreny, en
dificulta l'accés i l'actuació directa per extingir-los.
Aquest volum de massa vegetal, també posa en evidència la
pertorbació dels ecosistemes mediterranis de muntanya baixa, la
manca de grans herbívors en estat natural fa que la vegetació
creixi sense control.
Tradicionalment d'aquesta tasca se n'encarregaven els pastors que
treien els seus ramats dels corrals per alimentar-los per la
muntanya. Aquests van anar fent minvar, en consonància amb els
caçadors, la existència d'aquests grans herbívors, així es treia
la competència directa de la ramaderia i s'aconseguia més volum de
pastures. Amb la transformació de la ramaderia cap a una postura més
intensiva que extensiva, no s'ha anat restaurant l'ecologia natural
al mateix ritme que s'anaven treien els grans herbívors domèstics
de la muntanya... però això, si es dona el cas, ja ho deixaré per
un altre capítol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada