Una breu història sobre el Terme.

Entrant al Partenó de Roma, un mestre i el seu deixeble es disposaven a realitzar una classe magistral...

Mestre: Ja hem arribat a la segona part de l'esquerra d'aquesta paret, en la qual es veuen les imatges dels déus i deesses silvestres i rústics.

Deixeble: Quins déus son els que m'ensenyes? A cas anomenes déus a aquells monstres amb banyes, homes mig feres, coberts de pèl, els peus de cabra i adorns de cues de cavall?

Mestre: I per què no? Quan van obtenir honors de déus? Peró anem a veure, aquí hi veus als déus Pan, Silvà, Faune, Sàtir, Silè, Príap, Aristeu i Terme. Allí veuràs a les deesses Diana, Pales, Flora, Feronia, Pomona i innumerables nimfes.

Deixeble: Amb quina finalitat està posada aquí aquella gran pedra o tronc? Doncs no aconsegueixo distingir el què és.

Mestre: Té el seu lloc entre aquests déus agrestos, per què també, aquest, és un déu.

Deixeble: Li dius déu? És una broma?

Mestre: No faig broma! és un déu!, i tingut en gran honor aquí a Roma. L'hi diuen Terme i estan a la seva cura tots els límits dels camps. Així ho testifica el poeta Ovidi, referint-s'hi d'aquesta manera: “pels antics déu ets anomenat, oh Terme!, ja siguis pedra o tronc pels camps escampat”, per que la estàtua d'aquest déu va ser, o una pedra quadrada, o un pal desgastat pel pas del temps que solien pintar amb colors preciosos i coronar amb garlandes. Per això Albi Tibul diu: “venereu-lo, ja sigui tronc pel camp llançat, ja sigui roc que en les cruïlles sol estar amb flors engalanat”. El mateix Sèneca en parla així: “cap pedra, jutge sempre sagrat, de tot poble el camp ha separat”. Eren, doncs, sagrades aquestes pedres o mollons de Terme, així els anomenaven, i es col·locaven en els límits dels camps; de manera que, si algú s'atrevia a menejar-los, llaurar-los o canviar-los de lloc, l'hi treien la vida i el sacrificaven als déus de terme, o mollons, i qualsevol tenia la facultat de matar-lo!. Què més? Per això l'hi presentaven ofrenes a les pedres d'aquest gènere, no amb víctimes de les hòsties, doncs era delicte ensangonar-los amb víctimes, sinó amb coques de cera, i amb les primícies dels fruits. A més de tot això, solien fer-los-hi festes al seu honor l'últim dia de l'any, i les anomenaven Terminalia.

Antic molló de Terme que delimita els municipis de Rasquera i el Perelló.

Actualment també podem trobar-nos els vèrtex geodèsics que, a l'igual que els seus antecessors, també estan actualment protegits per la llei.

Vèrtex geodèsic 251145001.

 

Placa de base d'un vèrtex geodèsic, on s'especifica que la destrucció de la senyal està penada per la llei.

Documentació:
POMEY, FRANCISCO: Panteon Mytico o historia Fabulosa de los Dioses (1764)