Les espècies
sempre han estat cares i s'han arribat a fer autèntiques virgueries
per aconseguir-les o per intentar guanyar encara més diners
adulterant el producte, però, si hi ha alguna espècie que tothom ha
identificat sempre com a cara, aquesta és el safrà [Crocus sativus L.]. Cultivada des
d'antic i exportada per tota la mediterrània i pròxim orient, va
arribar el seu màxim esplendor a la edat mitjana, quan l'avarícia,
va provocar que es creessin autèntics cossos oficials d'inspectors
de safrà per evitar-ne el frau, i la desconfiança va fer que n'anés
disminuint el consum.
 |
| Safrà [Crocus sativus L.] |
Característiques:
Reg:
Pol·linització:
La pol·linització no s'arriba a produir per que el motiu principal del cultiu son els estigmes de la flor.
Multiplicació:
La multiplicació del safrà és assexual per cormels.
Llaurat:
Adobament:
Producció:
Font: Marcos de implantación del azafrán. Servicios Agropecuarios de la Diputación de Teruel. 1987.
El safrà és un
geòfit caduc, de poca alçada (10 – 25 cm), que perd totalment
la seva part aèria a l'estiu (de maig fins a principis d'octubre) i
només conserva un òrgan subterrani protector en forma de bulb
anomenat corm.
El corm és sòlid,
es a dir, no presenta divisions internes; de 2,5 – 3 cm de
diàmetre. L'interior és blanc i està recobert per un teixit fibrós
aspre i esfilagarsat, anomenat túnica, de color terrós. És
reprodueix per mitosi múltiple que produeix corms-fills, anomenats
cormels, que un cop separats del corm-mare, esdevindran noves
plantes.
Cada corm produeix
entre 2 i 4 flors. Aquestes surten directament del corm formant un
tub llarg de 3mm de diàmetre que, al obrir-se les flors, adquireix
una forma acampanada o d'embut.
 |
| Flor de safrà. |
Les flors son
hermafrodites (presenten 3 estams i pistil). Els sèpals i el pètals
son regulars i iguals, cosa que representa que la flor tingui 6
pètals de forma el·líptica; de color lila, violeta o morat; amb
nervis marcats d'un color més intens. Del pistil, (format per
l'ovari, l'estil i l'estigma) només en destaca l'estigma que es la
part visible: està dividit en tres parts de 20 a 53 mm de longitud;
de forma tubular cònica (més amples en la part exterior que en la
part que s'uneix a l'estil); flexibles; resistents; i, de color
vermell intens. És el que popularment coneixem com a brins de safrà.
L'olor és suau i molt aromàtic.
 |
| Flor de safrà partida. |
 |
| Estigmes del safrà. |
La floració es
produeix entre la segona quinzena d'octubre i la primera quinzena de
novembre i dura unes tres setmanes, sent la segona setmana la etapa
clímax de màxima floració, per tornar a disminuir en la tercera
setmana.
Les fulles, en forma d'agulla, semicilíndriques, de fins a 40cm de longitud, son de color verd fosc i presenten una veta blanquinosa a la part central. Solen sortir després de la floració, tot i que poden sortir al mateix temps que les flors o fins i tot, en anys humits, abans. Duren fins al maig, que és quan comencen a canviar el color i finalitzen el seu servei.
Les arrels es caracteritzen per ser contràctils, cosa que impulsen el corm cap a la superfície en cada cicle vegetatiu.
Condicions ambientals:
El safrà és una planta que de manera natural creix entre els 600 – 1.200 metres sobre el nivell del mar, tot i que en cultiu es pot trobar des dels 0 fins als 2.000 metres d'altitud.
Accepta una gran varietat de tipus edàfics, especialment aquells que tenen en la seva composició més d'un 40% de calci, amb consistència mitjana, textures gruixudes i permeables (no tolera els entollaments d'aigua).
Les característiques del seu cicle vegetal, amb parada estival, fa que la planta resisteixi bé les altes temperatures i la falta d'aigua a l'estiu. No obstant, les gebrades en la etapa de floració danyen les flors.
Pel que fa a temperatures: suporta bé les màximes de 40 ºC i les mínimes fins als 10 – 15 ºC sota zero, a partir d'aquest interval el fred pot badar els corms, fent que es podreixin ràpidament.
Pel que fa a precipitació, es desenvolupa bé en mitjanes anuals de 500 a 600 mm, tolerant perfectament la sequera estival. Només presenta dos períodes sensibles a la falta d'aigua: quan desenvolupa els cormels (de gener a març) i abans d'iniciar el cicle vegetal (al setembre i la primera quinzena d'octubre) per facilitar la floració.
Conreu:
És una espècie vegetal domesticada. La domesticació es va produir al mediterrani oriental i pròxim orient d'on és originària, per tant a casa nostra el seu hàbitat son els camps de conreu.
El conreu del safrà té un cicle de 3 anys, a partir del quart any disminueix la producció de flors i requereix una renovació dels corms i del lloc, ja que, si es torna a plantar a la mateixa parcel·la els rendiments tampoc son els mateixos i s'ha de respectar un període de guaret de 16 – 20 anys, si es cultiva en secà, o de 6 – 10 anys, si es cultiva en regadiu.
Plantació:
Es poden plantar els corms de safrà entre els mesos de maig i juny i, també, durant la primera quinzena de setembre. Tot i que el recomanable seria durant la segona quinzena de juny, ja que el rendiment de la plantació de setembre no es gaire bo, i al maig, per que la planta just està acabant el seu cicle anual.
Abans de plantar, s'han de seleccionar els corms, desestimant els petits, els malalts i els danyats. Només es plantaran els corms que siguin sans i amb un tamany de 25 – 50 mm de diàmetre i/o un pes de 9 – 12 g o superior.
Si feu la renovació trianual del cultiu, la millor època per arrencar els croms és quan el safrà ha assecat completament la seva part aèria (finals de maig i principis de juny). Es recomanable que després d'arrencar el corms es deixin reposar durant 10 dies en petits munts a la ombra abans de la plantació.
El sistema de plantació es pot fer en pla o en cavallons i els marcs de plantació poden ser molt variats, en funció de l'època i de les característiques socio-ambientals agràries:
- 1617: doble línia de 5 cm x 10 cm. (3 dits x mig pam)
- 1927: doble línia de 3 cm x 6 cm; 12 – 18 cm de profunditat; i 45 cm entre les dobles línies.
- 1960: doble línia de 8 – 10 x 8 – 10 cm; 18 – 20 cm de profunditat.
- 1968: doble línia de 3 – 5 cm x 8 – 10 cm; 20 cm de profunditat; i 25 – 30 cm entre les dobles línies.
- 1987: línia simple 8 – 10 cm entre corms; 10 – 12 cm de profunditat; i 40 cm entre línies.
Les fulles, en forma d'agulla, semicilíndriques, de fins a 40cm de longitud, son de color verd fosc i presenten una veta blanquinosa a la part central. Solen sortir després de la floració, tot i que poden sortir al mateix temps que les flors o fins i tot, en anys humits, abans. Duren fins al maig, que és quan comencen a canviar el color i finalitzen el seu servei.
Les arrels es caracteritzen per ser contràctils, cosa que impulsen el corm cap a la superfície en cada cicle vegetatiu.
Condicions ambientals:
El safrà és una planta que de manera natural creix entre els 600 – 1.200 metres sobre el nivell del mar, tot i que en cultiu es pot trobar des dels 0 fins als 2.000 metres d'altitud.
Accepta una gran varietat de tipus edàfics, especialment aquells que tenen en la seva composició més d'un 40% de calci, amb consistència mitjana, textures gruixudes i permeables (no tolera els entollaments d'aigua).
Les característiques del seu cicle vegetal, amb parada estival, fa que la planta resisteixi bé les altes temperatures i la falta d'aigua a l'estiu. No obstant, les gebrades en la etapa de floració danyen les flors.
Pel que fa a temperatures: suporta bé les màximes de 40 ºC i les mínimes fins als 10 – 15 ºC sota zero, a partir d'aquest interval el fred pot badar els corms, fent que es podreixin ràpidament.
Pel que fa a precipitació, es desenvolupa bé en mitjanes anuals de 500 a 600 mm, tolerant perfectament la sequera estival. Només presenta dos períodes sensibles a la falta d'aigua: quan desenvolupa els cormels (de gener a març) i abans d'iniciar el cicle vegetal (al setembre i la primera quinzena d'octubre) per facilitar la floració.
Conreu:
És una espècie vegetal domesticada. La domesticació es va produir al mediterrani oriental i pròxim orient d'on és originària, per tant a casa nostra el seu hàbitat son els camps de conreu.
El conreu del safrà té un cicle de 3 anys, a partir del quart any disminueix la producció de flors i requereix una renovació dels corms i del lloc, ja que, si es torna a plantar a la mateixa parcel·la els rendiments tampoc son els mateixos i s'ha de respectar un període de guaret de 16 – 20 anys, si es cultiva en secà, o de 6 – 10 anys, si es cultiva en regadiu.
Plantació:
Es poden plantar els corms de safrà entre els mesos de maig i juny i, també, durant la primera quinzena de setembre. Tot i que el recomanable seria durant la segona quinzena de juny, ja que el rendiment de la plantació de setembre no es gaire bo, i al maig, per que la planta just està acabant el seu cicle anual.
Abans de plantar, s'han de seleccionar els corms, desestimant els petits, els malalts i els danyats. Només es plantaran els corms que siguin sans i amb un tamany de 25 – 50 mm de diàmetre i/o un pes de 9 – 12 g o superior.
Si feu la renovació trianual del cultiu, la millor època per arrencar els croms és quan el safrà ha assecat completament la seva part aèria (finals de maig i principis de juny). Es recomanable que després d'arrencar el corms es deixin reposar durant 10 dies en petits munts a la ombra abans de la plantació.
El sistema de plantació es pot fer en pla o en cavallons i els marcs de plantació poden ser molt variats, en funció de l'època i de les característiques socio-ambientals agràries:
- 1617: doble línia de 5 cm x 10 cm. (3 dits x mig pam)
- 1927: doble línia de 3 cm x 6 cm; 12 – 18 cm de profunditat; i 45 cm entre les dobles línies.
- 1960: doble línia de 8 – 10 x 8 – 10 cm; 18 – 20 cm de profunditat.
- 1968: doble línia de 3 – 5 cm x 8 – 10 cm; 20 cm de profunditat; i 25 – 30 cm entre les dobles línies.
- 1987: línia simple 8 – 10 cm entre corms; 10 – 12 cm de profunditat; i 40 cm entre línies.
| 0 | 6-10 cm | 0 | 25-40 cm | 0 | 0 | |||
| 3-10 cm | ||||||||
| 0 | 0 | 0 | 0 | |||||
| 0 | 0 | 0 | 0 | |||||
| 0 | 0 | 0 | 0 | |||||
| 0 | corm | 0 | 0 | 0 | ||||
Només es rega el
safrà quan les condicions de precipitació en les èpoques sensibles
no estan garantides: de gener a març i al setembre i primera
quinzena d'octubre.
S'ha de tenir en
consideració que els corms no toleren l'excés d'aigua i si es te
previst regar, el sistema de plantació més recomanable per evitar
estancaments d'aigua és en cavallons.
Pol·linització:
La pol·linització no s'arriba a produir per que el motiu principal del cultiu son els estigmes de la flor.
Multiplicació:
La multiplicació del safrà és assexual per cormels.
Llaurat:
Les
característiques del cultiu i la extensió fan que la majoria de
treballs es facin manualment. Només s'utilitza la maquinària per
preparar la terra per a la plantació dels corms el primer any,
després ja tota la feina es manual amb xapo, aixada i rasclet.
Per a la preparació
de la terra per a la plantació es fa una llaurada al març de 25 –
30 cm de profunditat. En aquesta, s'aprofita per retirar pedres i
arrels grans que hagin quedat al descobert i puguin molestar en el
desenvolupament del cultiu. D'abril fins la primera quinzena de juny
(en funció de quan es vulgui fer la plantació), es desenvolupa una
segona llaurada, menys profunda, de 10 – 15 cm, per desherbar i
preparar el sòl per a la plantació.
Un cop feta la
plantació, totes les tasques es limiten a realitzar caves i
esbrossats manuals per mantenir en bones condicions el cultiu.
De setembre fins la
primera quinzena d'octubre, abans que comencin a sorgir les flors, es
realitza una cava, de 6 – 7 cm de profunditat, per esbrossar i
trencar la crosta de la superfície de la terra per afavorir la
floració.
Un cop acabada la
collita, a finals de novembre, es realitza una cava de 9 – 15 cm de
profunditat. I a finals de maig, quan el safrà ja ha acabat el seu
cicle anual, se'n torna a realitzar una de les mateixes
característiques.
Adobament:
El safrà no és
una planta que requereixi una gran aportació d'adob per a produir.
De totes maneres, si es fa, l'aportació principal d'adob es en forma
de fem molt fermentat, tot i que es pot reforçar amb adobs minerals.
L'època d'adob es
concentra en dos períodes molt concrets, posant especial èmfasi en
l'adobat el primer any a l'hora de preparar la terra. Quan es
realitza la segona llaurada abans de la plantació dels corms (abril
– principis de juny), s'incorpora, 10 dies abans de la plantació,
entre 12.000 – 20.000 kg/ha de fem. Podent-se incorporar, a més:
- 300 – 400 kg/ha
de superfosfat de calç. [18% de P2O5; 26% de
S; 20'4% de Ca]
- 100 – 130 kg/ha
de sulfat amònic. [(NH4)2SO4]
- 150 kg/ha de
sulfat potàssic. [K2SO4]
En el moment de la
plantació, si no s'ha realitzat l'adobament anterior, es pot
incorporar dins del solc de plantació, 500 kg/ha de 15-15-15.
Al segon any de
cultiu, es sol fer un adobat 20 dies abans de la floració consistent
en:
- 150 – 200 kg/ha
de superfosfat de calç. [18% de P2O5; 26% de
S; 20'4% de Ca]
- 90 – 120 kg/ha
de sulfat amònic. [(NH4)2SO4]
- 60 – 80 kg/ha
de sulfat potàssic. [K2SO4]
En el tercer any de
cultiu no es sol adobar, ja que finalitza el cicle de cultiu de la
planta i s'arrenquen els corms per a engegar un altre cicle de
cultiu, en tot cas si es fa, les quantitats son les mateixes que en
el segon any de cultiu.
Producció:
La producció varia
al llarg del cicle de cultiu, sent minsa el primer any de cultiu i
anant augmentant fins al tercer any, a partir del quart any de cultiu
torna a disminuir la producció.
També varia en
funció del marc de plantació, ja que si s'agafa un marc de
plantació gran hi caben menys corms per superfície; i si s'agafa un
marc de plantació molt petit, els corms no produeixen massa flors,
per que es molesten els uns als altres.
En tot cas es pot
agafar com a mostra d'exemple, un estudi amb diferents marcs de
plantació amb línies simples i parcel·les de 16 m2:
| Marc de Plantació | Corms plantats | Flors obtingudes | Flors / Corm | Producció en grams | Rendiment anual |
| (4 anys) | (Mitjana anual) | (4 anys) | (kg/ha) | ||
| 4 x 40 | 1.000 | 14.887 | 1,20 | 99,26 | 15,51 |
| 4 x 50 | 800 | 16.077 | 1,58 | 107,17 | 16,74 |
| 4 x 60 | 670 | 13.376 | 1,61 | 89,18 | 13,94 |
| 6 x 40 | 670 | 14.089 | 1,63 | 93,93 | 14,68 |
| 6 x 50 | 535 | 12.047 | 1,78 | 80,31 | 12,55 |
| 6 x 60 | 445 | 12.134 | 1,91 | 80,90 | 12,64 |
| 8 x 25 | 800 | 15.259 | 1,55 | 101,72 | 15,90 |
| 8 x 40 | 500 | 11.461 | 1,83 | 76,40 | 11,94 |
| 8 x 50 | 400 | 10.689 | 1,97 | 71,26 | 11,14 |
| 8 x 60 | 335 | 10.691 | 2,22 | 71,27 | 11,14 |
| 10 x 25 | 640 | 13.834 | 1,81 | 92,23 | 14,41 |
De totes maneres,
s'ha de tenir en consideració que es necessiten unes 120.000 flors
per a produir 1 kg de safrà fresc i que el safrà perd pes al
assecar-se, quedant reduïts 5 kg de safrà fresc a 1 kg de safrà
sec.
 |
| Estigmes de safrà sec (esquerra) i estigmes de safrà fresc (dreta). |
Recol·lecció:
Conservació:
Resum del cicle de cultiu:
El motiu de la
recol·lecció es la flor, per tant l'època de recol·lecció serà
la mateixa de la floració.
No cal deixar cap
flor per fer llavor, ja que la multiplicació del cultiu es fa per
cormels.
Les flors es cullen
cada dia al mati, per aprofitar la fresca i evitar les calors del
migdia que poden danyar-la.
Si al mati ha
gebrat o hi ha aigualera, es millor deixar eixugar la flor, ja que es
podria fer malbé més aviat, i començar a collir-la més tard.
La flor es cull per
la base, que es talla amb les ungles dels dits, i es diposita en un
cistell, evitant que es compactin. Un cop ple el cistell es dipositen
repartides sobre una estora, a la ombra, fins al moment d'extreure
els estigmes.
Un cop acabada la
recol·lecció daria, el mateix dia, s'extreuen manualment els
estigmes, i es posen a assecar per assegurar-ne la correcta
conservació.
Les fulles també
es poden recol·lectar, a finals d'abril i principis de maig, per a
l'alimentació animal, així com els corms desestimats en el moments
de realitzar la plantació.
Conservació:
El safrà es fa
malbé amb la humitat, per tant, un cop sec, es guardarà en pots de
vidre ben tancats o amb caixes de fusta o recobertes de planxa de
zinc en un lloc sec i a la ombra.
Resum del cicle de cultiu:
| gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | |||||||||||||
| arrencada | ||||||||||||||||||||||||
| plantació | ||||||||||||||||||||||||
| floració | ||||||||||||||||||||||||
| recol·lecció | ||||||||||||||||||||||||
| llaurat | ||||||||||||||||||||||||
| adobat | ||||||||||||||||||||||||
| reg | ||||||||||||||||||||||||
| Any 1 | gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | ||||||||||||
| arrencada | ||||||||||||||||||||||||
| plantació | ||||||||||||||||||||||||
| floració | ||||||||||||||||||||||||
| recol·lecció | ||||||||||||||||||||||||
| llaurat | ||||||||||||||||||||||||
| adobat | ||||||||||||||||||||||||
| reg | ||||||||||||||||||||||||
| Any 2 | gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | ||||||||||||
| arrencada | ||||||||||||||||||||||||
| plantació | ||||||||||||||||||||||||
| floració | ||||||||||||||||||||||||
| recol·lecció | ||||||||||||||||||||||||
| llaurat | ||||||||||||||||||||||||
| adobat | ||||||||||||||||||||||||
| reg | ||||||||||||||||||||||||
| Any 3 | gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | ||||||||||||
| arrencada | ||||||||||||||||||||||||
| plantació | ||||||||||||||||||||||||
| floració | ||||||||||||||||||||||||
| recol·lecció | ||||||||||||||||||||||||
| llaurat | ||||||||||||||||||||||||
| adobat | ||||||||||||||||||||||||
| reg | ||||||||||||||||||||||||
| Any 4 | gen | feb | mar | abr | maig | jun | jul | ago | set | oct | nov | des | ||||||||||||
| arrencada | ||||||||||||||||||||||||
| plantació | ||||||||||||||||||||||||
| floració | ||||||||||||||||||||||||
| recol·lecció | ||||||||||||||||||||||||
| llaurat | ||||||||||||||||||||||||
| adobat | ||||||||||||||||||||||||
| reg | ||||||||||||||||||||||||
Plagues:
¬ Ratolins, talpons i porc senglar: animals
Es mengen els corms, causant grans danys en el cultiu.
¬ Rizoctònia [Rhizoctona violacea Tul.]: fong
Tractament:
¬ Phoma crocophila (Mont.) Sacc.: fong
Tractament:
- destrucció dels corms afectats.
- suspendre de 10 a 15 anys el cultiu en la parcel·la.
¬ Prevenció de fongs:
Per prevenir atacs de fongs en el cultiu, és bàsic:
- La tria de corms sans per a la plantació.
- No utilitzar corms de parcel·les que hagin patit una infecció.
- La neteja dels corms abans de la plantació, traient les primeres capes de la túnica sense arribar a eliminar-la completament, arribant, fins i tot, a desinfectar-los abans de plantar.
El mode de desinfecció es fa per immersió:
- 10 hores en una solució d'àcid giberèl·lic (Berelex) al 0,01%
- 20 minuts en una solució de Tiabendazol (Teco 45) al 0,6%
Composició del safrà: (100g)
¬ Ratolins, talpons i porc senglar: animals
Es mengen els corms, causant grans danys en el cultiu.
¬ Rizoctònia [Rhizoctona violacea Tul.]: fong
Es reconeix per que
forma clapes sense vegetació i el safra que queda dins d'aquestes
clapes té les fulles de color groc, dèbils i s'arrenquen fàcilment.
A més, al desenterrar els corms, presenten una floridura de color
blanc que al anar madurant es torna de color violaci i formen uns
corpuscles o protuberàncies i, finalment, podreix el corm.
Tractament:
- S'aïlla l'àrea
del camp afectada realitzant un solc profund (per sota la profunditat
de plantació dels corms) al voltant de la clapa a uns 50cm de
distància, tirant la terra del solc a la part interior de l'àrea.
- S'arrenca tota la
vegetació i corms de l'àrea aïllada i es cremen.
A partir d'aquí
els mitjans de lluita han anat variant al llarg del temps:
- Es rega la zona
aïllada amb una solució de Metil-Tiofanat, Metil-Tolclosfòs,
Pencicuron o Polioxina.
- En altres temps,
també s'ha desinfectat la terra de la clapa barrejant-t'hi 1/3 de
calç viva mesclada amb sulfat ferrós (sulfat de ferro II), amb una
proporció de 100 kg de calç viva per 10 – 15 kg de sulfat de
ferro II.
- Si la infecció es
molt considerable es recomana suspendre de 10 a 15 anys el cultiu en
la parcel·la.
¬ Phoma crocophila (Mont.) Sacc.: fong
Es reconeix per que
forma unes taques de color bru al corm i al prémer el corm els dits
s'enfonsen com si estigués buit. El fong al anar desenvolupant-se
provoca una mena de caries al corm, les taques acaben unint-se,
canviant a color negre, recobrint tot el corm, i destruint-ne
l'interior.
Tractament:
- destrucció dels corms afectats.
- suspendre de 10 a 15 anys el cultiu en la parcel·la.
¬ Prevenció de fongs:
Per prevenir atacs de fongs en el cultiu, és bàsic:
- La tria de corms sans per a la plantació.
- No utilitzar corms de parcel·les que hagin patit una infecció.
- La neteja dels corms abans de la plantació, traient les primeres capes de la túnica sense arribar a eliminar-la completament, arribant, fins i tot, a desinfectar-los abans de plantar.
El mode de desinfecció es fa per immersió:
- 10 hores en una solució d'àcid giberèl·lic (Berelex) al 0,01%
- 20 minuts en una solució de Tiabendazol (Teco 45) al 0,6%
Composició del safrà: (100g)
| Energia: | 1.458 KJ | (350 kcal) |
| Greixos (lípids): | 5'9 g | |
| Proteïna: | 11'4 g | |
| Aigua (humitat): | 11'9 g | |
| Hidrats de carboni | ||
| - carbohidrats: | 61'5 g | |
| - midó: | 19'1 g | |
| Àcids grassos | ||
| - monoinsaturats: | 0'43 g | |
| - poliinsaturats: | 2'07 g | |
| - saturats: | 1'59 g | |
| Minerals | ||
| Calci: | 110 mg | |
| Ferro: | 11'1 mg | |
| Potassi: | 1.720 mg | |
| Sodi: | 150 mg | |
| Fòsfor: | 250 mg | |
| Seleni: | 5,6 µg |
A més,
químicament, presenta:
- Crocetina [C20 H24 O4]: responsable del tint. A més, alguns èsters dimetílics formen hormones que fomenten l'atracció sexual.
- Crocina [C44 H64 O24]: responsable del tint de color groc intens tendint a rogis.
- Picrocrocina [C16 H26 O7]: dona l'amargor al safrà.
- Safranal [C10 H14 O]: principal component de l'oli essencial i de l'aroma del safrà.
Usos i Propietats:
El safrà es cultiva bàsicament pels seus estigmes, als quals se'ls hi ha donat i se'ls hi dona diversos usos:
Culinari:
- Espècie utilitzada en la cuina per aromatitzar i acolorir plats.
Farmacològic:
- Històricament se l'hi han atribuït moltes propietats (afrodisíac, antidepressiu, antiinflamatori, digestiu...).
- Recentment molts estudis científics van encaminats en analitzar els seus efectes anticancerigens.
- Ingerit en grans quantitats (5 – 10 g) causa intoxicació (podent arribar a tenyir la suor de color groc), en més quantitats pot provocar avortaments i defuncions.
Religiós:
- Els romans utilitzaven el safrà com a ofrena als deus i, mitjançant un preparat, com a ambientador per als temples.
Adulteracions:
- Els estigmes s'han arribat a barrejar...
... amb pètals de flors de calèndula [Calendula officinalis L.], càrtam [Cathamus tinctorius L.], àrnica [Arnica montana L.], salicària [Lythrum salicaria L.], etc.
... amb estams de la flor de mangraner [Punica granatum L.]
... amb fulles d'espart [Stipa tenacissima L.] tallades i tintades.
... amb solucions salines o oli per fer-ne augmentar el pes.
- En pols s'ha arribat a barrejar amb carbonat de plom, guix, arena roja tamisada, etc.
Les fulles i els corms s'utilitzen com a ferratge i aliment per als animals.
Creences populars:
Fabula:
- Croco i Esmilax
Refranys:
- Lluvias en agosto, azafrán y mosto.
- Por San Lucas, el azafrán a pellucas. (18 octubre)
Documentació:
- Crocetina [C20 H24 O4]: responsable del tint. A més, alguns èsters dimetílics formen hormones que fomenten l'atracció sexual.
- Crocina [C44 H64 O24]: responsable del tint de color groc intens tendint a rogis.
- Picrocrocina [C16 H26 O7]: dona l'amargor al safrà.
- Safranal [C10 H14 O]: principal component de l'oli essencial i de l'aroma del safrà.
Usos i Propietats:
El safrà es cultiva bàsicament pels seus estigmes, als quals se'ls hi ha donat i se'ls hi dona diversos usos:
Culinari:
- Espècie utilitzada en la cuina per aromatitzar i acolorir plats.
Farmacològic:
- Històricament se l'hi han atribuït moltes propietats (afrodisíac, antidepressiu, antiinflamatori, digestiu...).
- Recentment molts estudis científics van encaminats en analitzar els seus efectes anticancerigens.
- Ingerit en grans quantitats (5 – 10 g) causa intoxicació (podent arribar a tenyir la suor de color groc), en més quantitats pot provocar avortaments i defuncions.
Religiós:
- Els romans utilitzaven el safrà com a ofrena als deus i, mitjançant un preparat, com a ambientador per als temples.
Adulteracions:
- Els estigmes s'han arribat a barrejar...
... amb pètals de flors de calèndula [Calendula officinalis L.], càrtam [Cathamus tinctorius L.], àrnica [Arnica montana L.], salicària [Lythrum salicaria L.], etc.
... amb estams de la flor de mangraner [Punica granatum L.]
... amb fulles d'espart [Stipa tenacissima L.] tallades i tintades.
... amb solucions salines o oli per fer-ne augmentar el pes.
- En pols s'ha arribat a barrejar amb carbonat de plom, guix, arena roja tamisada, etc.
Les fulles i els corms s'utilitzen com a ferratge i aliment per als animals.
Creences populars:
Fabula:
- Croco i Esmilax
Refranys:
- Lluvias en agosto, azafrán y mosto.
- Por San Lucas, el azafrán a pellucas. (18 octubre)
Documentació:
- The Taxonomicon
- Font Quer, Pio; Plantas medicinales. El dioscórides renovado.; ed. Península; 2009
- Agustí, Miquel; Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica i pastoril.; 1617
- El azafrán en EspaÑa. Su importancia en los mercados extranjeros.; Centro de Información Comercial del Ministerio de Estado; 1916
- Escauriaza, Ricardo de; Cultivo del azafrán en España; Hojas divulgadoras N3-4; Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura y Montes. Servicio de Publicaciones Agrícolas.; 1927
- Garcia Pozuelo, Eduardo; El azafrán. Cultivo y preparación.; Hojas divulgadoras N4-60H; Ministerio de agricultura. Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria. Sección de capacitación.; 1960
- Alarcón Molina, José i Sánchez Requena, Ambrosio; El Azafrán.; Hojas divulgadoras N13-68H; Ministerio de Agricultura. Publicaciones de Capacitación Agraria.; 1968
- Rubio Terrado, Pascual; El azafrán. Aspectos socioeconómicos y culturales.; STVDIVM. Resvista de Humanidades. N13; 2007
- Oriol Ronquillo, José; Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, vol. 1; 1851
- Álvarez, J.M. i Mallor, C.; Evaluación de calidad del azafrán del Jiloca (Teruel); ITEA, 2009
- Rivas, Julio; Avances en el cultivo del azafrán, Crocus sativus.; INTA; 2003-08
- Alvarez Ortí, Manuel; Desarrollo y expressión génica en cromos de azafrán (Crocus sativus L.); 2003
- http://www.agroes.es
- Azafran de Teruel
- BEDCA. Base de Datos Española de Composición de Alimentos.
- Font Quer, Pio; Plantas medicinales. El dioscórides renovado.; ed. Península; 2009
- Agustí, Miquel; Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica i pastoril.; 1617
- El azafrán en EspaÑa. Su importancia en los mercados extranjeros.; Centro de Información Comercial del Ministerio de Estado; 1916
- Escauriaza, Ricardo de; Cultivo del azafrán en España; Hojas divulgadoras N3-4; Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura y Montes. Servicio de Publicaciones Agrícolas.; 1927
- Garcia Pozuelo, Eduardo; El azafrán. Cultivo y preparación.; Hojas divulgadoras N4-60H; Ministerio de agricultura. Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria. Sección de capacitación.; 1960
- Alarcón Molina, José i Sánchez Requena, Ambrosio; El Azafrán.; Hojas divulgadoras N13-68H; Ministerio de Agricultura. Publicaciones de Capacitación Agraria.; 1968
- Rubio Terrado, Pascual; El azafrán. Aspectos socioeconómicos y culturales.; STVDIVM. Resvista de Humanidades. N13; 2007
- Oriol Ronquillo, José; Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, vol. 1; 1851
- Álvarez, J.M. i Mallor, C.; Evaluación de calidad del azafrán del Jiloca (Teruel); ITEA, 2009
- Rivas, Julio; Avances en el cultivo del azafrán, Crocus sativus.; INTA; 2003-08
- Alvarez Ortí, Manuel; Desarrollo y expressión génica en cromos de azafrán (Crocus sativus L.); 2003
- http://www.agroes.es
- Azafran de Teruel
- BEDCA. Base de Datos Española de Composición de Alimentos.
