<< Conesa, a vuit de desembre de
l'any del senyor de mil quaranta-tres. El Comte de Barcelona, Ramon
Berenguer I, el Vell, i Elisabet, comtessa, primera esposa, donen a
Bernat Seniofred i a la seva muller Almatruda la terra erma del
Comtat de Barcelona, de lloc anomenat Conesa, amb la condició de
construir-hi una fortalesa, conrear la terra, foragitar-ne els
infidels, fer la guerra a tothom que ho volgués impedir i a no
reconèixer a altres senyors que els Comtes de Barcelona.>>
Així comença la carta que dona inici
al poblament del lloc de Conesa. Tot just baixant del cotxe, aparcat
al carrer de la Creu, el que crida l'atenció és la façana de la
vila davant la riera dels Horts, una muralla de cases amb la façana
de pedra alineades en paral·lel a la riera canalitzada i travessada
per petits pontets de ferro i fusta que comuniquen amb els hortets
ben protegits i delimitats per les seves parets de pedra de l'altra
banda de la riera.
 |
| Riera dels Horts i façanes de les cases del carrer de la Muralla. |
Tot i que el dia no acompanya gaire,
per que està ennuvolat i s'escapen algunes gotes, el girar el cap
cap a amunt, de tant en tant, comporta alguna sorpresa. La sorpresa
per això ja era d'esperar, sobre tot si el nom del carrer et va
donant pistes... doncs si, és una creu, encara que la coronació en
forma de creu no s'ha conservat gaire, és una impressionant creu
de camí amb un pilar octogonal de pedra d'una sola peça de 8
metres d'alçada, coronada per una base octogonal plena de relleus de
figures humanes, representant monjos; i dic impressionant per que
conservar d'una sola peça un pilar de pedra tant gran amb
l'historial d'amor-odi amb la església (i tot el que ha representat
i la representa) que tenim en aquest país és tota una gesta, i més,
tenint en consideració que al mapa turístic que hi ha a
l'aparcament diu que és del segle XIV.
 |
| Creu de camí del Carrer de la Creu. |
Baixant pel carrer de la creu i
travessant un petit pont, aquest de pedra , ens plantem davant una
porta d'accés a la vila. El que em crida l'atenció d'aquesta porta
és l'escut amb la senyera de dalt de tot, tenint en consideració la
data que va adjunta (1385), posar un escut amb l'emblema Reial de
Catalunya d'entrada sembla agosarat per una vila perduda al mig de la
Baixa Segarra de la que no n'ha sortit ni residit cap rei.
 |
| Escut d'armes del Portal del Rei. |
Més tard,
investigant descobreixo que estic davant del Portal del Rei, i
que l'escut respon a una revolta jurisdiccional dels conesins contra
els administradors de torn de la vila, els monjos del monestir de
Santes Creus, ja que com diu la carta no reconeixen a altres senyors
que no siguin els Comtes de Barcelona.
 |
| Portal del Rei o de Sant Antoni. |
Tot i això no crec que la rebel·lió
anés més enllà, sobre tot quan llegeixes que després de que el
castell de Conesa passes per unes quantes mans i hagués d'intervenir
el rei Pere II per recuperar la jurisdicció del feu (1285), el
mateix rei el cedeix al monestir de Santes Creus i s'hi està fins al
1835, quan desamortitzen a tota la església espanyola.
No es d'estranyar que el lloc estigués
tant sol·licitat ja que el tracte recollit en la carta de població,
també especifica que la meitat del lloc se li concedeix a Bernat de
Seniofred en feu i l'altra en alou, es a dir, lliure d'impostos.
Donant l'esquena al Portal del Rei, es
veu un marc de porta de pedra amb volta de canó a l'altra banda de
riera, el que crida l'atenció en aquest cas és que aquest tipus de
portes, que solen correspondre a llocs amb un cert prestigi d'època
romànica, no tingui cap porta que t'impedeixi travessar el llindar i
que a sobre l'edifici no tingui sostre, com si es tractés d'un
corral per guardar el bestiar al costat dels horts, això si, un
corral amb un cert pedigrí.
 |
| Pontet sobre la riera dels Horts, al fons la porta de l'església de Sant Antoni. |
Però a mesura que et vas apropant,
travesses el pontet de fusta que travessa la riera, i et plantes al
davant, veus que de corral en té ben poc.
 |
| Porta de la església de Sant Antoni. |
Pujant els tres esglaons
de davant la porta per tafanejar més l'indret, en comte, per que
l'últim escaló és una canalització de pedra que en el seu temps
devia transportar aigua a l'hort del costat, veus que al terra hi ha
unes canalitzacions tapades per unes lloses de pedra, i al fons un
petit altell amb dos columnes, un tant atrotinades, a banda i banda,
encastades a la paret.
 |
| Interior de la església de Sant Antoni. |
La cosa quedava clara, la porta,
l'altell i les columnes corresponien a l'estructura d'una típica
església romànica, amb canalitzacions d'aigua corrent al terra,
però típica. Estava veient l'Església de Sant Antoni
documentada ja l'any 1297, maltractada pels vilatans en un temps,
utilitzada com a hospital en uns altres, ara queden les restes
atrotinades d'un edifici que al seu origen es va dedicar al culte.
Tornant a travessar la riera, que avui
hi corre aigua, em disposo a tornar al Portal del Rei per entrar ja
al poble. Dins al poble just davant el portal, em topo amb una font
que d'entrada artísticament no ressalta gaire. El que si ho fa és
el grafit recordatori del nivell que va arribar l'aigua de la riera
un 23 de setembre del 1874, i dic ressalta, no tant per la grandària
de les lletres i el color utilitzat, sinó, per que no sembla que la
riera hagi de portar tanta aigua, ja que té una conca relativament
petita.
 |
| Font Vella. |
En aquesta font, val la pena para-se a
preguntar sobre ella, ja que el nom – Font Vella – i la
data de construcció (1917) sembla contradir-se i desperta un dubte,
si la font més antiga de la vila és del 1917 i el poble es dona
permís per habitar-lo al 1043, d'on han estat traient l'aigua per
viure la gent de Conesa durant tots aquests segles?. La pista ens la
dona, per això, una finestra de vidre col·locada al terra al
costat de la font en una remodelació del carrer. Pel que sembla,
l'autèntica font vella està sota terra en una gruta per la que
s'hi accedia baixant 12 esglaons sota la font actual, en la
repavimentació del carrer es va voler posar al descobert aquesta
canalització, per la que es pot veure corre l'aigua, per donar
constància que la font vella continua brollant i portant l'aigua, a
traves de la canalització, fins als safarejos públics.
 |
| Finestra i canalització de la Font Vella. |
Un apunt, si es vol anar a veure els
safarejos, millor tornar a sortir pel Portal del Rei i seguir avall
el carrer de la Muralla que seguir el traçat de la canalització, ja
que si segueixes la canalització, hauràs d'anar a donar la volta a
tot el poble per arribar als safarejos que estan al costat de la creu
que hem vist al començament.
Aquesta font es reserva una ultima
curiositat, ja que hem mirat sota terra, si traiem el nas una miqueta
per sobre del nivell del carrer i mirem sota la pila de pedra d'on
cau l'aigua de la font del 1917, podem veure que aquesta pila
descansa sobre un capitell poc treballat, que vista la proximitat i
l'estat de les columnes de l'església de Sant Antoni, ja que aquesta
també dona nom al Portal del Rei (Portal de Sant Antoni), per que no
aprofitar el material per fer-hi la font del costat?
 |
| Capitell que aguanta la pila d'aigua de la Font Vella. |
Passejant pels carrers es pot veure que
l'empremta medieval continua bastant present per Conesa i, vist
alguns escuts als llindars de les portes, aquest passat medieval
devia ser bastant nobiliari.
 |
| Escut d'armes vist al Carrer de la Font. |
De tots els escuts, n'hi ha un que es
repeteix i prolifera actualment, és un escut amb un griu al mig,
aquest emblema que Conesa s'ha fet seu, també és l'emblema del
llinatge Conesa, pel que sembla Seniofred i Almatruda van crear
llinatge vinculat a la vila.
 |
| Emblema dels Conesa. |
Els pobles emmurallats sobre un turó
tenen una característica molt típica, els carrers solen ser
costeruts, tortuosos i estrets. Això passa per que l'espai dins de
les muralles passa a ser molt escàs i es busca d'on sigui. La mostra
que dins a Conesa devien estar una miqueta estrets i amuntonats és
l'existència de quatre carrers coberts, i la prova que no es va
millorar gaire l'espai la tenim en aquesta cobertura del carrer del
castell, on es pot veure la volta originaria del carrer, una
ampliació de les cases del costat (fent més estret el carrer) i una
reducció de l'alçada del carrer considerable, ja que sense
necessitat de ser un jugador de bàsquet, en una mida estàndard
d'alçada d'una persona normal i corren, per passar per aquí es
necessari acotxar-se, i no ho dic per evitar cops al cap,
senzillament si no t'acotxes no hi passes.
 |
| Porxo del Carrer del Castell. |
 |
| Porxo del Carrer del Castell vist des de l'interior. |
El que hi posa d'especial Conesa en
aquest entramat de carrers son els atzucacs, com per exemple el
Carrer d'en Ravalla. Aquest carrer sense sortida, té com a tret diferencial que al 1390, el rei Joan I, el Gentil, va permetre la
instal·lació a la vila de 10 famílies de jueus i es va crear el
carrer per que s'hi posessin a viure. Però no és la única mostra
de carrers sense sortida de Conesa.
 |
| Inici del Carrer d'En Ravalla. |
Passant pel carrer cobert que hi ha a
l'inici del Carrer d'en Ravalla i girant cap a la dreta, ens plantem
a la Plaça Major de Conesa.
 |
| Plaça Major. |
La Plaça Major és una plaça porxada
en part i com a tota plaça major és el centre neuràlgic de la
vila. A la plaça hi trobem l'Ajuntament, el Sindicat, i la porta de
l'Església. Els porxos servien per fer-hi mercat els dies de pluja,
ja que tenia el privilegi de fer-hi mercat setmanal els dimecres.
Actualment, com a curiositat, es fa un mercat antic el primer
dissabte d'agost.
L'Església de Santa Maria
(1335-1347), d'estil gòtic, en destaca l'enorme campanar i la
porta d'entrada que dona a la Plaça Major. Va ser construïda sota
la direcció del mestre d'obres Guillem Pedrola. Inicialment havia de
tenir tres voltes de creu, però en va acabar tenint 2 i va quedar
l'església a mig acabar.
 |
| Atzucac que dona accés a l'església de Santa Maria. |
De la porta d'entrada (1341) cal
destacar la Mare de Déu asseguda amb nen i envoltada de dos àngels
drets damunt de dos caps que surten de la volta. Aquests caps es creu
que poden ser el mestre d'obres i el seu picapedrer.
 |
| Porta d'entrada a l'església. |
 |
| Conjunt escultoric sobre la porta d'entrada a l'església. |
Un altre edifici que crida l'atenció
de la plaça és l'imponent façana del Sindicat Agrícola.
Construït durant el 1920-21 pels 64 socis que van formar el
Sindicat, té a la planta baixa la sala de ball i al primer pis el
cafè-restaurant del poble.
 |
| Sindicat Agrícola. |
El que si que passa desapercebut, i no
per menys interessant, és l'edifici de l'Ajuntament. Aquest
als seus baixos hi conserva un forn de pa documentat ja al 1340 que,
tot i que va estar en funcionament fins al 1924 i després el mateix
edifici es va fer servir com a escoles públiques, encara es conserva
convertit en petit museu.
 |
| Casa de la Vila de Conesa. |
De la plaça major, entre l'edifici del
Sindicat i l'Església, en treu el nas un altre edifici, amb la
façana plena d'escuts, es tracta de Cal Gallard. Antiga casa
del Delme de Santes Creus, abans casalot dels Montpaó (família que
havia regentat la vila entre anades i vingudes de tant personal abans
de que caigués en mans de Santes Creus), en l'actualitat es conserva
com a casa particular.
 |
| Cal Gallard. |
Cal destacar la façana (per que no es
pot visitar res més), un escrit sobre una finestra de la planta
baixa d'una remodelació que va fer Fra Jeroni Contijoch, abat de
Santes Creus (1520-1593) i fill de Conesa que, com a tal i com a
pasqual, va mimar la seva vila i els monjos que hi residien reformant
el casal dels Montpaó per que hi visquessin, a més va posar quatres
escuts (un a sobre de cada finestra del primer pis) 2 pertanyents a
Santes Creus i 2 pertanyents a la seva persona. La casa a més tenia
adjunt un gran hort al darrera que encara es pot veure des del carrer
de la Muralla.
 |
| Inscripció de la remodelació del 1569. |
I d'atzucac en atzucac, torno per on he
vingut (per que no em queda més remei), travesso la Plaça Major en
busca d'una sortida.
 |
| Carreró que comunica la Plaça Major amb el Portal de Santa Maria. |
Aquesta, la faig per un altre portal, el Portal
de Santa Maria, construït entre dos torres, actualment només és
conserva la de Gomà, a la clau de la volta hi té un petit relleu
amb una verge coronada amb un nen als braços.
 |
| Portal de Santa Maria. |
 |
| Petit relleu que dona nom al Portal de Santa Maria. |
Encuriosit per saber on estava ubicat
el campanar i poder comparar l'alçada, rodejo el recinte emmurallat
i sense perdre de vista el campanar, faig cap a una cruïlla de
carrers bastant gran amb un raconet, conegut com a racó del Mossén, decorat amb una petita estela
funerària utilitzada com a creu de camí.
 |
| Racó del Mossén. |
Aquestes pedres sempre m'han cridat
l'atenció, per que tota creu té una cara, i la cara era un emblema
que només l'hi he trobat una explicació per la proximitat
geogràfica, i es que la estela llueix, d'amagatotis, un mont
floronat, emblema de Montblanc.
 |
| Cara de l'estela funeraria col·locada al Racó del Mossén on es veu un mont floronat. |
Des d'aquesta part, es pot veure el
campanar lluir en la seva totalitat, també es pot observar que
l'església havia de ser més gran del que és i que el campanar, en
lloc d'estar ubicat en una cantonada, havia d'estar al mig de la
façana lateral, com delata la filera de pedres que surten al seu
costat.
 |
| Façana de l'església vista des del Racó del Mossén. |
Anant a buscar la riera dels Horts pel
cantó de l'església, ressalta més la obvietat del nom al veure
l'enorme hort de Cal Gallard i els hortets de l'altra banda de riera.
 |
| Vista de Cal Gallard i el seu hort des del carrer de la Muralla. |
Resseguint la riera pel carrer de la Muralla, hi ha una casa que
destaca per no tenir res a veure amb el conjunt medieval. Ca
l'Escarola (un nom apropiat per estar envoltat d'horts), amb la
seva balconada porxada d'estil modernista no té res a veure amb la
façana més discreta que llueix al carrer Major.
 |
| Façana de Ca l'Escarola del Carrer de la Muralla. |
 |
| Façana de Ca l'Escarola del Carrer Major. |
No obstant, Ca
l'Escarola no és l'únic element que ressalta del conjunt medieval,
just davant de Ca l'Escarola, a l'altra riba de riera, s'aixeca un
conjunt escultòric de quatre cares que van sortint progressivament
d'un mur de pedra en sec...
Doncs bé amb aquesta ultima imatge de
modernitat, continuo baixant pel carrer fins arribar al cotxe i
m'allunyo de la vila passant per sobre d'un pont de pedra de
principis del segle XX de tres arcades, veient com s'empetiteix el
campanar del poble i es perd entre mig de l'ordi espigat dels camps
del voltant.
Documentació:
¬ Ajuntament de Conesa
¬ Mercat Vell de Conesa
