dissabte, 5 d’octubre del 2013

Cigala [família Cicadidae]

Si algú hagués de dir quina és la cançó característica de l'estiu, sobretot aquella que més sona els dies més calorosos, que porta dècades, per no dir mil·lennis, sonant rítmicament cada estiu i que es escoltada per milers de persones arreu del món, en què pensaríeu?

La cigala és un insecte que forma part d'una gran família de músics, els Cicàdids [Cicadidae], estesa per tot el món que es caracteritzen per una cosa, els mascles emeten un soroll característic per atraure a les femelles.

Cigala.


Característiques:

Són uns insectes que tenen un cicle biològic que dura entre els 2 i els 17 anys. Tot i que la major part del seu cicle el passen sota terra, surten a la superfície només uns dies per reproduir-se i morir.

Tenen el cos robust. Poden medir entre els 2 i els 7cm de longitud, segons l'espècie.

El cap és ample, amb uns ulls compostos petits molt separats i les antenes molt curtes. Tenen un bec llarg que els serveix per xuclar la saba dels arbres i altres plantes per alimentar-se.

El tòrax és breu, amb dos parells d'ales brillants, transparents o translúcides i de nervadures molt marcades. Les ales anteriors són en part coriàcies i en part membranoses, i les posteriors són més petites i només son visibles quan estan volant. També hi té els òrgans auditius i les potes.

L'abdomen és cònic, els mascles, als costats del primer segment de l'abdomen tenen unes membranes apergaminades quitinoses i sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància, a manera de tambor. 

Les contraccions ràpides d'un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes que produeixen un soroll estrident i característic, propi per a cada espècie, per atreure a les femelles.

Aquest òrgan només l'utilitzen quan està completament sec, per poder fer un so de més qualitat. Per això, necessiten condicions d'humitat ambiental baixes o unes temperatures elevades, s'estima que al voltant dels 25ºC els mascles comencen a carrisquejar.

Les femelles, per la seva banda, tenen l'oviscapte per fer la posta dels ous de manera més precisa dins les tiges d'algunes plantes.

Quan surten les larves dels ous de dins les tiges, aquestes cauen i s'endinsen a terra on s'alimentaran de la saba de les arrels de la planta i hi passaran la major part del seu cicle vital.

En els mesos d'estiu, les nimfes surten del terra i s'enfilen en un arbre o planta, on es fixaran i començaran la seva última transformació (ècdisi) en adults alats amb aparells reproductors desenvolupats (imago), amb la única finalitat de trobar parella i reproduir-se.

Nimfes enganxades en una branca.

Cigala en ècdisi.

Finalització de l'ècdisi amb les ales desplegades.

Cigala reposant després de l'ècdisi amb l'exúvia de nimfa al seu darrera.

Si voleu escoltar el carrisqueig de les cigales podeu consultar la següent pàgina web, on hi trobareu enregistraments de diferents espècies europees.


Condicions ambientals:

Viuen en climes temperats i tropicals d'arreu del planeta.


Usos i Creences populars:

Culinari

- Els grecs i romans se'ls menjaven, en qualsevol de les seves formes (crisàlide, nimfa, i adult) creien que obria la gana. Es poden menjar cuinades( fregides o saltejades), donant preferència als mascles abans de la còpula i a les femelles amb ous. (1)

Farmacològic

- Contra el còlic i afeccions de les vies urinàries, s'administraven seques i polvoritzades (de 8 a 15 grams) amb pebre, ja torrades o reduïdes a cendra. (1)

- De la picadura que fa als troncs i les rames del Freixe orn o del manà [Fraxinus ornus L.] es deu la destil·lació del manà. El manà és un suc dolç amb propietats laxants. Per a això es sagna l'arbre durant l'estiu, fent unes incisions en l'escorça per les quals flueix aquest líquid. (1)

- S'ha descobert que les ales de la cigala apunyalen els bacteris fins a matar-los. El descobriment inspira el disseny de superfícies antibacterianes que podrien aplicar-se en la fabricació de material quirúrgic, implants o sistemes d’embalatge amb propietats antibacterianes. (2)

Meteorològic

- Popularment, quan es senten carrisquejar les cigales de bon matí es creu que el dia serà molt calorós. Això bé lligat a les necessitats tèrmiques dels mascles per utilitzar l'òrgan que produeix el carrisqueig per atreure a les femelles, al arribar al voltant dels 25ºC de bon mati, la temor es que al mig dia la temperatura pugi encara més.

Creença

- Popularment es creu que les cigales morin rebentades de tant ''cantar''. La veritat és que el seu cicle biològic d'adult només dura uns dies, ''cantin'' o no.

Fabula

- Fabula de la cigala i la formiga

- Eximpli de la cigala e de la abella, segle XIV(Col. Bof. xiii, 368) (3)

- Fabula de l'aranya, la cigala i l'abella.



Documentació: