dimarts, 18 de novembre del 2014

Safrà [Crocus sativus L.]

Les espècies sempre han estat cares i s'han arribat a fer autèntiques virgueries per aconseguir-les o per intentar guanyar encara més diners adulterant el producte, però, si hi ha alguna espècie que tothom ha identificat sempre com a cara, aquesta és el safrà [Crocus sativus L.]. Cultivada des d'antic i exportada per tota la mediterrània i pròxim orient, va arribar el seu màxim esplendor a la edat mitjana, quan l'avarícia, va provocar que es creessin autèntics cossos oficials d'inspectors de safrà per evitar-ne el frau, i la desconfiança va fer que n'anés disminuint el consum.

Safrà [Crocus sativus L.]

 Característiques: 

El safrà és un geòfit caduc, de poca alçada (10 – 25 cm), que perd totalment la seva part aèria a l'estiu (de maig fins a principis d'octubre) i només conserva un òrgan subterrani protector en forma de bulb anomenat corm.

El corm és sòlid, es a dir, no presenta divisions internes; de 2,5 – 3 cm de diàmetre. L'interior és blanc i està recobert per un teixit fibrós aspre i esfilagarsat, anomenat túnica, de color terrós. És reprodueix per mitosi múltiple que produeix corms-fills, anomenats cormels, que un cop separats del corm-mare, esdevindran noves plantes.

Cada corm produeix entre 2 i 4 flors. Aquestes surten directament del corm formant un tub llarg de 3mm de diàmetre que, al obrir-se les flors, adquireix una forma acampanada o d'embut.

Flor de safrà.

Les flors son hermafrodites (presenten 3 estams i pistil). Els sèpals i el pètals son regulars i iguals, cosa que representa que la flor tingui 6 pètals de forma el·líptica; de color lila, violeta o morat; amb nervis marcats d'un color més intens. Del pistil, (format per l'ovari, l'estil i l'estigma) només en destaca l'estigma que es la part visible: està dividit en tres parts de 20 a 53 mm de longitud; de forma tubular cònica (més amples en la part exterior que en la part que s'uneix a l'estil); flexibles; resistents; i, de color vermell intens. És el que popularment coneixem com a brins de safrà. L'olor és suau i molt aromàtic.

Flor de safrà partida.
Estigmes del safrà.

La floració es produeix entre la segona quinzena d'octubre i la primera quinzena de novembre i dura unes tres setmanes, sent la segona setmana la etapa clímax de màxima floració, per tornar a disminuir en la tercera setmana.

Les fulles, en forma d'agulla, semicilíndriques, de fins a 40cm de longitud, son de color verd fosc i presenten una veta blanquinosa a la part central. Solen sortir després de la floració, tot i que poden sortir al mateix temps que les flors o fins i tot, en anys humits, abans. Duren fins al maig, que és quan comencen a canviar el color i finalitzen el seu servei.

Les arrels es caracteritzen per ser contràctils, cosa que impulsen el corm cap a la superfície en cada cicle vegetatiu. 


Condicions ambientals: 

El safrà és una planta que de manera natural creix entre els 600 – 1.200 metres sobre el nivell del mar, tot i que en cultiu es pot trobar des dels 0 fins als 2.000 metres d'altitud.

Accepta una gran varietat de tipus edàfics, especialment aquells que tenen en la seva composició més d'un 40% de calci, amb consistència mitjana, textures gruixudes i permeables (no tolera els entollaments d'aigua).

Les característiques del seu cicle vegetal, amb parada estival, fa que la planta resisteixi bé les altes temperatures i la falta d'aigua a l'estiu. No obstant, les gebrades en la etapa de floració danyen les flors.

Pel que fa a temperatures: suporta bé les màximes de 40 ºC i les mínimes fins als 10 – 15 ºC sota zero, a partir d'aquest interval el fred pot badar els corms, fent que es podreixin ràpidament.

Pel que fa a precipitació, es desenvolupa bé en mitjanes anuals de 500 a 600 mm, tolerant perfectament la sequera estival. Només presenta dos períodes sensibles a la falta d'aigua: quan desenvolupa els cormels (de gener a març) i abans d'iniciar el cicle vegetal (al setembre i la primera quinzena d'octubre) per facilitar la floració. 


Conreu: 

És una espècie vegetal domesticada. La domesticació es va produir al mediterrani oriental i pròxim orient d'on és originària, per tant a casa nostra el seu hàbitat son els camps de conreu.

El conreu del safrà té un cicle de 3 anys, a partir del quart any disminueix la producció de flors i requereix una renovació dels corms i del lloc, ja que, si es torna a plantar a la mateixa parcel·la els rendiments tampoc son els mateixos i s'ha de respectar un període de guaret de 16 – 20 anys, si es cultiva en secà, o de 6 – 10 anys, si es cultiva en regadiu. 


Plantació: 

Es poden plantar els corms de safrà entre els mesos de maig i juny i, també, durant la primera quinzena de setembre. Tot i que el recomanable seria durant la segona quinzena de juny, ja que el rendiment de la plantació de setembre no es gaire bo, i al maig, per que la planta just està acabant el seu cicle anual.

Abans de plantar, s'han de seleccionar els corms, desestimant els petits, els malalts i els danyats. Només es plantaran els corms que siguin sans i amb un tamany de 25 – 50 mm de diàmetre i/o un pes de 9 – 12 g o superior.

Si feu la renovació trianual del cultiu, la millor època per arrencar els croms és quan el safrà ha assecat completament la seva part aèria (finals de maig i principis de juny). Es recomanable que després d'arrencar el corms es deixin reposar durant 10 dies en petits munts a la ombra abans de la plantació.

El sistema de plantació es pot fer en pla o en cavallons i els marcs de plantació poden ser molt variats, en funció de l'època i de les característiques socio-ambientals agràries:

- 1617: doble línia de 5 cm x 10 cm. (3 dits x mig pam)
- 1927: doble línia de 3 cm x 6 cm; 12 – 18 cm de profunditat; i 45 cm entre les dobles línies.
- 1960: doble línia de 8 – 10 x 8 – 10 cm; 18 – 20 cm de profunditat.
- 1968: doble línia de 3 – 5 cm x 8 – 10 cm; 20 cm de profunditat; i 25 – 30 cm entre les dobles línies.
- 1987: línia simple 8 – 10 cm entre corms; 10 – 12 cm de profunditat; i 40 cm entre línies.











0 6-10 cm 0 25-40 cm 0
0
3-10 cm








0
0
0
0










0
0
0
0










0
0
0
0










0 corm 0
0
0









Reg: 

Només es rega el safrà quan les condicions de precipitació en les èpoques sensibles no estan garantides: de gener a març i al setembre i primera quinzena d'octubre.

S'ha de tenir en consideració que els corms no toleren l'excés d'aigua i si es te previst regar, el sistema de plantació més recomanable per evitar estancaments d'aigua és en cavallons. 


Pol·linització: 

La pol·linització no s'arriba a produir per que el motiu principal del cultiu son els estigmes de la flor. 


Multiplicació: 

La multiplicació del safrà és assexual per cormels. 


Llaurat: 

Les característiques del cultiu i la extensió fan que la majoria de treballs es facin manualment. Només s'utilitza la maquinària per preparar la terra per a la plantació dels corms el primer any, després ja tota la feina es manual amb xapo, aixada i rasclet.

Per a la preparació de la terra per a la plantació es fa una llaurada al març de 25 – 30 cm de profunditat. En aquesta, s'aprofita per retirar pedres i arrels grans que hagin quedat al descobert i puguin molestar en el desenvolupament del cultiu. D'abril fins la primera quinzena de juny (en funció de quan es vulgui fer la plantació), es desenvolupa una segona llaurada, menys profunda, de 10 – 15 cm, per desherbar i preparar el sòl per a la plantació.

Un cop feta la plantació, totes les tasques es limiten a realitzar caves i esbrossats manuals per mantenir en bones condicions el cultiu.

De setembre fins la primera quinzena d'octubre, abans que comencin a sorgir les flors, es realitza una cava, de 6 – 7 cm de profunditat, per esbrossar i trencar la crosta de la superfície de la terra per afavorir la floració.

Un cop acabada la collita, a finals de novembre, es realitza una cava de 9 – 15 cm de profunditat. I a finals de maig, quan el safrà ja ha acabat el seu cicle anual, se'n torna a realitzar una de les mateixes característiques. 


Adobament: 

El safrà no és una planta que requereixi una gran aportació d'adob per a produir. De totes maneres, si es fa, l'aportació principal d'adob es en forma de fem molt fermentat, tot i que es pot reforçar amb adobs minerals.

L'època d'adob es concentra en dos períodes molt concrets, posant especial èmfasi en l'adobat el primer any a l'hora de preparar la terra. Quan es realitza la segona llaurada abans de la plantació dels corms (abril – principis de juny), s'incorpora, 10 dies abans de la plantació, entre 12.000 – 20.000 kg/ha de fem. Podent-se incorporar, a més:

- 300 – 400 kg/ha de superfosfat de calç. [18% de P2O5; 26% de S; 20'4% de Ca]
- 100 – 130 kg/ha de sulfat amònic. [(NH4)2SO4]
- 150 kg/ha de sulfat potàssic. [K2SO4]

En el moment de la plantació, si no s'ha realitzat l'adobament anterior, es pot incorporar dins del solc de plantació, 500 kg/ha de 15-15-15.

Al segon any de cultiu, es sol fer un adobat 20 dies abans de la floració consistent en:

- 150 – 200 kg/ha de superfosfat de calç. [18% de P2O5; 26% de S; 20'4% de Ca]
- 90 – 120 kg/ha de sulfat amònic. [(NH4)2SO4]
- 60 – 80 kg/ha de sulfat potàssic. [K2SO4]

En el tercer any de cultiu no es sol adobar, ja que finalitza el cicle de cultiu de la planta i s'arrenquen els corms per a engegar un altre cicle de cultiu, en tot cas si es fa, les quantitats son les mateixes que en el segon any de cultiu. 


Producció: 

La producció varia al llarg del cicle de cultiu, sent minsa el primer any de cultiu i anant augmentant fins al tercer any, a partir del quart any de cultiu torna a disminuir la producció.

També varia en funció del marc de plantació, ja que si s'agafa un marc de plantació gran hi caben menys corms per superfície; i si s'agafa un marc de plantació molt petit, els corms no produeixen massa flors, per que es molesten els uns als altres.

En tot cas es pot agafar com a mostra d'exemple, un estudi amb diferents marcs de plantació amb línies simples i parcel·les de 16 m2: 

Marc de Plantació Corms plantats Flors obtingudes Flors / Corm Producció en grams Rendiment anual


(4 anys) (Mitjana anual) (4 anys) (kg/ha)
4 x 40 1.000 14.887 1,20 99,26 15,51
4 x 50 800 16.077 1,58 107,17 16,74
4 x 60 670 13.376 1,61 89,18 13,94
6 x 40 670 14.089 1,63 93,93 14,68
6 x 50 535 12.047 1,78 80,31 12,55
6 x 60 445 12.134 1,91 80,90 12,64
8 x 25 800 15.259 1,55 101,72 15,90
8 x 40 500 11.461 1,83 76,40 11,94
8 x 50 400 10.689 1,97 71,26 11,14
8 x 60 335 10.691 2,22 71,27 11,14
10 x 25 640 13.834 1,81 92,23 14,41
Font: Marcos de implantación del azafrán. Servicios Agropecuarios de la Diputación de Teruel. 1987.

De totes maneres, s'ha de tenir en consideració que es necessiten unes 120.000 flors per a produir 1 kg de safrà fresc i que el safrà perd pes al assecar-se, quedant reduïts 5 kg de safrà fresc a 1 kg de safrà sec.

Estigmes de safrà sec (esquerra) i estigmes de safrà fresc (dreta).


Recol·lecció: 

El motiu de la recol·lecció es la flor, per tant l'època de recol·lecció serà la mateixa de la floració.

No cal deixar cap flor per fer llavor, ja que la multiplicació del cultiu es fa per cormels.

Les flors es cullen cada dia al mati, per aprofitar la fresca i evitar les calors del migdia que poden danyar-la.

Si al mati ha gebrat o hi ha aigualera, es millor deixar eixugar la flor, ja que es podria fer malbé més aviat, i començar a collir-la més tard.

La flor es cull per la base, que es talla amb les ungles dels dits, i es diposita en un cistell, evitant que es compactin. Un cop ple el cistell es dipositen repartides sobre una estora, a la ombra, fins al moment d'extreure els estigmes.

Un cop acabada la recol·lecció daria, el mateix dia, s'extreuen manualment els estigmes, i es posen a assecar per assegurar-ne la correcta conservació.

Les fulles també es poden recol·lectar, a finals d'abril i principis de maig, per a l'alimentació animal, així com els corms desestimats en el moments de realitzar la plantació. 


Conservació: 

El safrà es fa malbé amb la humitat, per tant, un cop sec, es guardarà en pots de vidre ben tancats o amb caixes de fusta o recobertes de planxa de zinc en un lloc sec i a la ombra. 


Resum del cicle de cultiu:
 


gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des
arrencada























plantació























floració























recol·lecció























llaurat























adobat























reg

























Any 1 gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des
arrencada























plantació























floració























recol·lecció























llaurat























adobat























reg























Any 2 gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des
arrencada























plantació























floració























recol·lecció























llaurat























adobat























reg























Any 3 gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des
arrencada























plantació























floració























recol·lecció























llaurat























adobat























reg























Any 4 gen feb mar abr maig jun jul ago set oct nov des
arrencada























plantació























floració























recol·lecció























llaurat























adobat























reg

























Plagues: 

¬ Ratolins, talpons i porc senglar: animals

Es mengen els corms, causant grans danys en el cultiu.

¬ Rizoctònia [Rhizoctona violacea Tul.]: fong

Es reconeix per que forma clapes sense vegetació i el safra que queda dins d'aquestes clapes té les fulles de color groc, dèbils i s'arrenquen fàcilment. A més, al desenterrar els corms, presenten una floridura de color blanc que al anar madurant es torna de color violaci i formen uns corpuscles o protuberàncies i, finalment, podreix el corm. 

Tractament: 

- S'aïlla l'àrea del camp afectada realitzant un solc profund (per sota la profunditat de plantació dels corms) al voltant de la clapa a uns 50cm de distància, tirant la terra del solc a la part interior de l'àrea.

- S'arrenca tota la vegetació i corms de l'àrea aïllada i es cremen.

A partir d'aquí els mitjans de lluita han anat variant al llarg del temps:

- Es rega la zona aïllada amb una solució de Metil-Tiofanat, Metil-Tolclosfòs, Pencicuron o Polioxina.

- En altres temps, també s'ha desinfectat la terra de la clapa barrejant-t'hi 1/3 de calç viva mesclada amb sulfat ferrós (sulfat de ferro II), amb una proporció de 100 kg de calç viva per 10 – 15 kg de sulfat de ferro II.

- Si la infecció es molt considerable es recomana suspendre de 10 a 15 anys el cultiu en la parcel·la.

¬ Phoma crocophila (Mont.) Sacc.: fong

Es reconeix per que forma unes taques de color bru al corm i al prémer el corm els dits s'enfonsen com si estigués buit. El fong al anar desenvolupant-se provoca una mena de caries al corm, les taques acaben unint-se, canviant a color negre, recobrint tot el corm, i destruint-ne l'interior. 

Tractament: 

- destrucció dels corms afectats.
- suspendre de 10 a 15 anys el cultiu en la parcel·la.

¬ Prevenció de fongs: 

Per prevenir atacs de fongs en el cultiu, és bàsic:

- La tria de corms sans per a la plantació.
- No utilitzar corms de parcel·les que hagin patit una infecció.
- La neteja dels corms abans de la plantació, traient les primeres capes de la túnica sense arribar a eliminar-la completament, arribant, fins i tot, a desinfectar-los abans de plantar.

El mode de desinfecció es fa per immersió: 

- 10 hores en una solució d'àcid giberèl·lic (Berelex) al 0,01%
- 20 minuts en una solució de Tiabendazol (Teco 45) al 0,6% 


Composició del safrà: (100g)

Energia: 1.458 KJ (350 kcal)



Greixos (lípids): 5'9 g
Proteïna: 11'4 g
Aigua (humitat): 11'9 g
Hidrats de carboni

- carbohidrats: 61'5 g
- midó: 19'1 g
Àcids grassos

- monoinsaturats: 0'43 g
- poliinsaturats: 2'07 g
- saturats: 1'59 g



Minerals

Calci: 110 mg
Ferro: 11'1 mg
Potassi: 1.720 mg
Sodi: 150 mg
Fòsfor: 250 mg
Seleni: 5,6 µg

A més, químicament, presenta:

- Crocetina [C20 H24 O4]: responsable del tint. A més, alguns èsters dimetílics formen hormones que fomenten l'atracció sexual.
- Crocina [C44 H64 O24]: responsable del tint de color groc intens tendint a rogis.
- Picrocrocina [C16 H26 O7]: dona l'amargor al safrà.
- Safranal [C10 H14 O]: principal component de l'oli essencial i de l'aroma del safrà. 


Usos i Propietats: 

El safrà es cultiva bàsicament pels seus estigmes, als quals se'ls hi ha donat i se'ls hi dona diversos usos:

Culinari:

- Espècie utilitzada en la cuina per aromatitzar i acolorir plats.

Farmacològic:

- Històricament se l'hi han atribuït moltes propietats (afrodisíac, antidepressiu, antiinflamatori, digestiu...).
- Recentment molts estudis científics van encaminats en analitzar els seus efectes anticancerigens.
- Ingerit en grans quantitats (5 – 10 g) causa intoxicació (podent arribar a tenyir la suor de color groc), en més quantitats pot provocar avortaments i defuncions.

Religiós:

- Els romans utilitzaven el safrà com a ofrena als deus i, mitjançant un preparat, com a ambientador per als temples.

Adulteracions:

- Els estigmes s'han arribat a barrejar...
... amb pètals de flors de calèndula [Calendula officinalis L.], càrtam [Cathamus tinctorius L.], àrnica [Arnica montana L.], salicària [Lythrum salicaria L.], etc.
... amb estams de la flor de mangraner [Punica granatum L.] 
... amb fulles d'espart [Stipa tenacissima L.] tallades i tintades. 
... amb solucions salines o oli per fer-ne augmentar el pes.

- En pols s'ha arribat a barrejar amb carbonat de plom, guix, arena roja tamisada, etc.

Les fulles i els corms s'utilitzen com a ferratge i aliment per als animals. 


Creences populars: 

Fabula:

- Croco i Esmilax

Refranys:

- Lluvias en agosto, azafrán y mosto.
- Por San Lucas, el azafrán a pellucas. (18 octubre)




Documentació:
- The Taxonomicon 
- Font Quer, Pio; Plantas medicinales. El dioscórides renovado.; ed. Península; 2009
- Agustí, Miquel; Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica i pastoril.; 1617 
- El azafrán en EspaÑa. Su importancia en los mercados extranjeros.; Centro de Información Comercial del Ministerio de Estado; 1916
- Escauriaza, Ricardo de; Cultivo del azafrán en España; Hojas divulgadoras N3-4; Ministerio de Fomento. Dirección General de Agricultura y Montes. Servicio de Publicaciones Agrícolas.; 1927
- Garcia Pozuelo, Eduardo; El azafrán. Cultivo y preparación.; Hojas divulgadoras N4-60H; Ministerio de agricultura. Dirección General de Coordinación, Crédito y Capacitación Agraria. Sección de capacitación.; 1960
- Alarcón Molina, José i Sánchez Requena, Ambrosio; El Azafrán.; Hojas divulgadoras N13-68H; Ministerio de Agricultura. Publicaciones de Capacitación Agraria.; 1968 
- Rubio Terrado, Pascual; El azafrán. Aspectos socioeconómicos y culturales.; STVDIVM. Resvista de Humanidades. N13; 2007
- Oriol Ronquillo, José; Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, vol. 1; 1851
- Álvarez, J.M. i Mallor, C.; Evaluación de calidad del azafrán del Jiloca (Teruel); ITEA, 2009 
- Rivas, Julio; Avances en el cultivo del azafrán, Crocus sativus.; INTA; 2003-08
- Alvarez Ortí, Manuel; Desarrollo y expressión génica en cromos de azafrán (Crocus sativus L.); 2003
- http://www.agroes.es 
- Azafran de Teruel 
- BEDCA. Base de Datos Española de Composición de Alimentos.