dissabte, 15 de desembre del 2012

Friedrich Ratzel (1844-1904)


 Karlsruhe (Alemanya), 30 d'agost de 1844 – Ammerland (Alemanya), 9 d'agost de 1904 [59anys]


Bibliografia:

- 1869: Sein und Werden der organischen Welt [Ser i esdevenir del món orgànic]
- 1874: Wandertage eines Naturforchers [Viatges d'un naturalista]
- 1875: Vorgeschichte des europäischen Menschen [Història dels pobles d'Europa]
- 1876: Städte- und Kulturbilder aus Nordamerika [Les ciutats i les imatges culturals d'Amèrica del Nord]
- 1878: Die Vereinigten Staaten von Nordamerika [Els Estats Units d'Amèrica del Nord]
- 1881: Die Erde, in 24 Vortägen [La Terra, en 24 lectures]
- 1882: Anthropogeographie oder Grundzüge der Anwendung der Erdkunde auf die Geshichte [Antropogeografia o introducció a la aplicació de la Geografia a la Història]
- 1885/1886/1888: Völkerkunde (3vol) [Etnologia]
- 1891: Anthropogeographie. Die Geographische Verbreitung des Menschen [Antropogeografia. La distribució geogràfica dels homes]
- 1897: Politische Geographie [Geografia Política]
- 1901: Der Lebensraum. Eine biogeographische Studie [L'hàbitat. Un estudi biogeogràfic]
- 1901/1902: Die Erde und das Leben. Eine vergleichende Erdkunde (2vol) [La Terra i la vida. Una geografia comparada]
- 1903: Politische Geographie order die Geographie der Staaten, des Verkehrs, und des Krieges [Geografia política o geografia dels estats, del comerç i de la guerra]


Cites:
'' La concepció de la Terra que considera l'element sòlid, líquid i aeri, a l'igual que tota forma de vida que emana i floreix d'ells, com un tot inseparable, unit amb la història i per accions recíproques ininterrompudes, jo ho anomeno una concepció orgànica de la Terra i la contraposo a la que separa aquestes parts del globus terrestre, com si es trobessin accidentalment reunides i creguéssim poder entendre una sense les altres.''

'' Hi ha condicions de vida generals que son valides igualment per als homes, per als animals i per a les plantes de totes les races i de totes les espècies, i tota vida sobre la Terra, sigui quina sigui la classe a la que pertanyi, ha sofert destins comuns en el llarg camí de la història de la Terra.''
 
'' La dependència de l'home respecte al clima no és un procés que plasmi a la voluntat cossos i ments passius, sinó que en lloc d'això és un desenvolupar-se amb el clima o contra el clima, mentre que al mateix temps el clima marca, interna i externament, la seva empremta no sense sofrir ell mateix modificacions.''

'' Les plantes han influït sobre les plantes, els animals sobre els animals, i ambdós entre sí recíprocament, però cap altre ésser ha actuat en la mesura i tant constantment i sobre tants altres éssers com l'home, el qual per això ha transformat profundament la cara vivent de la Terra.''


Influències:

- Charles Darwin (1809-1882): evolucionisme.
- Ernst Haeckel (1834-1919): zoologia, ecologia.
- Oscar Peschel (1826-1875): etnografia.
- Ferdinand von Richthofen (1833-1905): concepte de 3 esferes del planeta (litosfera, hidrosfera, atmosfera).
- Carl Ritter (1779-1859): obra en general.
- Max Sorre (1880-1962): geografia biològica i humana.
- Hippolyte Taine (1828-1893): concepte de medi, medi geogràfic (regió).
- Moritz Wagner (1813-1887): etnografia.


Biografia:

Va estudiar geologia i zoologia a les universitats de Heidelberg, de Jena i Berlín. Es llicencià al 1868.

Entra a treballar com a periodista per al diari 'Kölnische Zeitung' on realitza viatges per tota Europa i Amèrica del nord (1874 i 1875) que el van marcar i on va recopilar un gran numero d'observacions humanes sobre la immigració xinesa, la situació dels negres, dels indis americans, etc. que utilitzaria després per escriure les seves obres.

Va exercir de professor de geografia a la Escola Tècnica Superior de Munic al 1876, on aconsegueix la càtedra al 1880, i la universitat de Jena, on aconsegueix la càtedra al 1886.

Els seus estudis en zoologia el van fer familiaritzar amb la obra de Darwin. En el temps que va estar a la Universitat de Jena, també es va interessar per la obra de Haeckel que era professor de zoologia en la mateixa universitat i el va introduir en la ecologia. D'aquesta experiència se'n deriven els plantejaments sobre les interaccions entre els organismes vius i el medi.

Per a Ratzel la geografia és una ciència que té com a objecte la societat i l'home, sotmesos a la influència del medi natural i a la influència del lloc en que es desenvolupen.

Les migracions era un problema que l'interessava d'una manera àmplia i general.

Influenciat per les tesis positivistes de l'època, acaba derivant cap a un determinisme més matisat sense arribar a caure en un determinisme pur, com van fer alguns dels seus seguidors en el desenvolupament de les seves idees.

El mèrit de Ratzel és el de transformar la geografia, d'una disciplina informativa (descripció de l'entorn), en una disciplina científica (explicació de l'entorn), dotant-la d'un mètode empíric, de principis i lleis d'aplicació universal.

Segueix en diversos aspectes idees procedents de Carl Ritter. La seva obra és constantment citada i comentada, no obstant, també el critica per no haver sabut donar un mètode a la geografia per estudiar els problemes humans.

Elabora a partir de tots els elements de formació aspectes i conceptes nous com:
 
- La concepció orgànica del planeta Terra, s'oposa a l'enfoc científic que considera separadament els diferents aspectes de la vida del planeta, incloent-t'hi l'home, sent el primer en vincular la geografia amb la ecologia humana.
- Li dona un aspecte geogràfic a la etnografia creant la antropogeografia.
- Estudia les distribucions dels éssers vius a partir de mapes, donant origen a la biogeografia.
- Crea el concepte de biosfera, agafant la idea de Richthofen de les tres esferes del planeta (litosfera, hidrosfera i atmosfera), inclou una quarta esfera, la de la vida, que està present en l'aire (atmosfera), en l'aigua (hidrosfera) i en el sòl (litosfera).
- Redefineix el concepte de ecumene, entès com l'espai que cada espècie ocupa sobre el planeta i del qual el tamany i la forma en depèn en part la seva capacitat de vida.
- Desenvolupa el concepte de l'espai vital, entès com l'ecumene aplicat a l'anàlisi de la distribució de les societats humanes.

Seguidors, exageracions i perversions de l'obra de Ratzel:

- Ellen Churchill Semple (Influences of geographic environment on the basis of Ratzel's system of anthropogeography, 1911): l'home és un producte de la superfície terrestre.
- Ellsworth Huntington (Civilization and Climate, 1915): influència dels factors físics en la vida espiritual i cultural dels pobles.
- Thomas Griffith Taylor (determinista matisat): la naturalesa es reserva un ampli marge de determinació però que no exclou la llibertat de la acció del home.
- Nacionalisme alemany (triomfant i expansionista) a partir de 1870 per la política de Bismark i després pel Tercer Reich amb l'ús i l'aplicació del concepte de l'espai vital.


Obres:

Anthropogeographie.
[Antropogeografia]
1882(vol1)/1891(vol2)

Les idees essencials d'aquesta obra procedeixen fonamentalment de la convergència entre la seva concepció orgànica o biogeogràfica del planeta, la seva preocupació pels problemes de la difusió i migracions de l'espècie humana i la tendència etnogràfica present en els corrents científics humanistes de l'època.

Introdueix la necessitat d'establir un mètode científic en la antropogeografia per dotar-la d'una base científica sòlida i pugui establir els fonaments que regulen la difusió de tota la vida orgànica del planeta, ja que entén que l'home ha ajudat a distribuir determinades espècies animals i vegetals en les seves migracions i no s'entendria la distribució d'aquestes sense la dispersió de l'espècie humana.

En el primer volum (1882) subtitulat Grundzüge der Anwendung der Erdkunde auf die Geshichte [Introducció a la aplicació de la Geografia a la Història] estudia essencialment els aspectes dinàmics de la vida de l'home sobre la Terra i es pot dividir en 6 parts conceptuals:

- Primera part: Tracta sobre conceptes i mètodes. Estudia les relacions generals entre l'home i el món orgànic, els recursos naturals biogeogràfics i la seva utilització per l'home, la domesticació de plantes i animals i la influència sobre la vida dels pobles.

- Segona part: Planteja el problema del moviment històric. Estudia la mobilitat i migracions dels pobles, les classes i intensitats dels moviments ètnics (entre ells el nomadisme i els moviments dels pobles caçadors), l'origen i direcció dels moviments ètnics – començant amb la afirmació de que 'l'origen d'un poble no es pot concebre si no és geogràficament' – i les migracions i la diferenciació ètnica.

- Tercera part: Estudia la posició i la amplitud. La posició geogràfica d'un territori – incloent també el tamany i la forma, i permet distingir entre posicions centrals, perifèriques, en cadena, etc. – i el problema de la extensió superficial que li permet plantejar la qüestió de l'espai vital (lebensraum).

- Quarta part: Estudia les fronteres i les costes, els límits de la difusió dels grups socials i la frontera (grenzer) considerada no com una cosa estàtica, sinó com una expressió del moviment i com lloc d'enfrontaments i lluita.

- Cinquena part: Es refereix a la superfície terrestre. Estudia l'embolcall líquid (mars, rius i llacs) i els tipus d'adaptacions que l'home realitza per utilitzar-la o per explotar-la, els continents i les illes (amb els problemes d'amplitud continental, posició relativa, aïllament, etc.), la altura, profunditat i forma del terreny i la seva influència en el poblament humà.

- Sisena part: Estudia el món orgànic.

- Setena part: Estudia el clima.

En el segon volum (1891) subtitulat Die Geographische Verbreitung des Menschen [La distribució geogràfica dels homes] estudia sobre tot els aspectes estàtics i el repartiment de la vida humana en la superfície terrestre, a partir de mapes i com a resultat de la acció dels factors anteriorment analitzats.


Die Erde und das Leben. Eine vergleichende Erdkunde.
[La Terra i la vida. Una geografia comparada]
1901(vol1)/1902 (vol2)

En aquesta obra tracta els problemes de nutrició, la lluita per la alimentació, les associacions de plantes i animals, i les plantes cultivades i els animals domesticats per l'home.

Analitza les migracions dels animals i les plantes (aplicació al camp de la biosfera de la seva gran preocupació pels problemes de les migracions) estudia la situació i la forma de les regions biogeogràfiques, la concordància de les formes de vida a les illes i les muntanyes (considerades com una espècie d'illes) i, per últim, l'espai vital, els límits de la vida i les regions de difusió de la vida.

També analitza la diversitat d'influències climàtiques en la vida , fent esment en els factors meteorològics que composen el clima (l'aire, la temperatura, la humitat, la insolació, etc.), la seva distribució temporal al llarg del dia i les estacions i, també, en les variacions territorials, tant latitudinals com altitudinals. Posa èmfasi en la manera com la vida s'aclimata i s'adapta amb cada factor, delimitant i zonificant les relacions entre el clima i la vida.

Després aplica aquest anàlisi en la vida dels pobles. Tractant la forma en que el clima i els factors meteorològics influeixen sobre els homes, les diferències zonals existents en la vida dels pobles, les influències climàtiques en la vida exterior, al llard del dia i l'any i en les regions climàtiques.

No obstant, Ratzel accepta explícitament la capacitat de l'home, amb un cert nivell de desenvolupament i d'organització, de modificar els mateixos elements del medi natural. Considerant que és només en aquelles societats primitives, amb un baix nivell de desenvolupament i poc organitzades, on la influència del clima i del medi natural es fa, en general, especialment intensa i opressiva, i , per tant, determinant per la vida dels pobles.


Der Lebensraum. Eine biogeographische Studie.
[L'hàbitat. Un estudi biogeogràfic]
1901

El concepte de l'hàbitat (lebensraum), entès com l'àrea geogràfica dins la qual es desenvolupen els organismes vius, és a dir, aquell espai que necessita una espècie per poder viure i desenvolupar-se o, en altres paraules, l'espai vital de qualsevol organisme o comunitat d'organismes vius, és una teoria que desenvolupa en totes les seves obres des d'Antropogeografia en avant.

Per desenvolupar-lo, utilitza els seus coneixements de biologia darwiniana i d'ecologia de Haeckel, i s'ha de situar dins la concepció més àmplia de la biogeografia.

En el seu estudi de la distribució espacial dels éssers vius, Ratzel, observa que entre el moviment de la vida (que mai reposa), i l'espai de la Terra (el tamany de la qual no creix), existeix un clar contrast. D'aquest contrast s'origina la lluita per l'espai. Els éssers vius intenten ampliar el seu territori en detriment dels seus veïns i la lluita s'aguditza quan els organismes han ocupat completament un espai restringit.

Per als grups vençuts la disminució de l'espai pot provocar la fam, la misèria i la decadència de la seva força vital.

La idea de la força vital i de la importància de la mateixa en la supervivència de les espècies es freqüentment repetides per Ratzel: ''cada ésser vivent està fixat al seu espai i unit a dit espai. El que una espècie estigui poc o molt difosa depèn de les seves propietats vitals'', afirma (en La Terra i la Vida) però també es cert, que ''un ampli espai serveix per conservar la vida''.

La preocupació per l'espai vital porta a preocupar-se també pels límits, per les fronteres (Grenzer) d'aquest.

Els límits es consideren no tan sols com les línies que delimiten l'espai d'un grup d'individus, sinó també com un camp de batalla. El símil amb les fronteres dels Estats ja la va fer Ratzel al seu moment, a l'igual que la transposició d'aquests conceptes al camp de la antropogeografia, com fa en les seves ultimes obres.

Segons Ratzel, el territori i la història comú son els que contribueixen a unificar els pobles, tot poble dona lloc a una organització política o un Estat (no concep la existència de cap poble sense organització política o sense Estat). L'Estat, a la vegada, s'eleva per sobre de totes les classes socials, que han de formar un front comú per defensar-lo dels enemics exteriors. La potència dels Estats està en relació amb diversos factors, entre els quals destaquen les condicions naturals i les aptituds polítiques. La grandesa dels Estats depèn de l'àrea i dels habitants, que son considerats dos forces polítiques decisives, però també depèn de la possessió de medis de domini, de naturalesa material i intel·lectual, i especialment de la estabilitat de la institució política.

Els límits marquen d'una manera precisa als grans Estats, ja que aquestos presenten uns alts nivells de civilització i estan delimitats per fronteres molt remarcades i conegudes per tothom. En canvi, els Estats amb uns baixos nivells de civilització les fronteres no son tant precises, ni tant remarcades, ni tant conegudes per tothom. Per tant, son Estats petits, mancats de totes les institucions pròpies d'Estats amb alts nivells de civilització i dèbils.

A més, afirma que la civilització no pot romandre limitada per molt temps en un territori estret ni a un únic poble. La necessitat de difusió forma part de la essència de la civilització superior que se sent atreta i empesa cap a sòls d'un valor més elevat i, s'atribueix els mitjans d'adquirir i gaudir d'aquests nous sòls, tant econòmica com políticament. Si un poble ha arribat com a resultat del seu desenvolupament històric en un país amb una situació geogràfica menys favorable, demostrarà les seves aptituds superiors: millorarà, en primer lloc, la seva situació geogràfica, s'alliberarà de les escissions internes suprimint les seves causes, millorarà les fronteres exteriors, augmentarà la seva superfície mitjançant conquestes dels països veïns i adquirirà colònies llunyanes. La tendència a ocupar espais cada vegada més grans està en la essència del mateix progrés.

Ratzel tracta també els pobles que manen (els pobles dirigents) i els pobles dèbils (els pobles que obeeixen). Atribueix una base ètnica en la potència dels Estats que representa el domini d'un poble sobre una jerarquització de pobles disposats segons la seva força econòmica.

Posteriorment, estableix la idea d'una ciutadania universal, com a resultat del domini d'un poble sobre aquesta jerarquització de la resta. Recomanant que ''el món sencer ha de romandre obert'' a les idees europees, a la vegada que afirma que ''tots els estats romànics occidentals d'Europa serien més dèbils sense la mescla germànica''.

Tot aquest plantejament el recull per al·lusió el nacionalisme alemany, esdevenint la seva justificació per al seu expansionisme a Europa des de les polítiques de Bismark fins a les polítiques del Tercer Reich.



 
Bibliografia:

¬ Capel, Horacio: Filosofía y ciencia en la geografia contemporánea; 1981
¬ Ratzel, Friedrich ; The New International Enciclopedia