Si algú hagués de dir quina és la cançó
característica de l'estiu, sobretot aquella que més sona els dies
més calorosos, que porta dècades, per no dir mil·lennis, sonant
rítmicament cada estiu i que es escoltada per milers de persones
arreu del món, en què pensaríeu?
La cigala és un insecte que forma part d'una gran
família de músics, els Cicàdids [Cicadidae], estesa per tot el món
que es caracteritzen per una cosa, els mascles emeten un soroll
característic per atraure a les femelles.
Característiques:
Són uns insectes que tenen un cicle biològic
que dura entre els 2 i els 17 anys. Tot i que la major part del seu
cicle el passen sota terra, surten a la superfície només uns dies
per reproduir-se i morir.
Tenen el cos robust. Poden
medir entre els 2 i els 7cm de longitud, segons l'espècie.
El cap és ample, amb uns ulls compostos petits molt
separats i les antenes molt curtes. Tenen un bec llarg que els
serveix per xuclar la saba dels arbres i altres plantes per
alimentar-se.
El tòrax és
breu, amb dos parells d'ales brillants, transparents o
translúcides i de nervadures molt marcades. Les ales anteriors són
en part coriàcies i en part membranoses, i les posteriors són més
petites i només son visibles quan estan volant. També hi té els
òrgans auditius i les potes.
L'abdomen és cònic, els mascles, als costats del
primer segment de l'abdomen tenen unes membranes apergaminades
quitinoses i sacs amb aire que funcionen com caixes de ressonància,
a manera de tambor.
Les contraccions ràpides d'un petit múscul
provoquen unes vibracions en aquestes membranes que produeixen un
soroll estrident i característic, propi per a cada espècie, per
atreure a les femelles.
Aquest òrgan només l'utilitzen quan està
completament sec, per poder fer un so de més qualitat. Per això,
necessiten condicions d'humitat ambiental baixes o unes temperatures
elevades, s'estima que al voltant dels 25ºC els mascles comencen a
carrisquejar.
Les femelles, per la seva banda, tenen l'oviscapte
per fer la posta dels ous de manera més precisa dins les tiges
d'algunes plantes.
Quan surten les
larves dels ous de dins les tiges, aquestes cauen i s'endinsen a
terra on s'alimentaran de la saba de les arrels de la planta i hi
passaran la major part del seu cicle vital.
En els mesos d'estiu, les nimfes surten del terra i s'enfilen en un arbre o planta, on es fixaran i començaran la seva última transformació (ècdisi) en adults alats amb aparells reproductors desenvolupats (imago), amb la única finalitat de trobar parella i reproduir-se.
Nimfes enganxades en una branca. |
Cigala en ècdisi. |
Finalització de l'ècdisi amb les ales desplegades. |
Cigala reposant després de l'ècdisi amb l'exúvia de nimfa al seu darrera. |
Si voleu escoltar el carrisqueig de les cigales podeu consultar la següent pàgina web, on hi trobareu enregistraments de diferents espècies europees.
Condicions ambientals:
Viuen en climes
temperats i tropicals d'arreu del planeta.
Usos i Creences populars:
Culinari
- Els grecs i romans se'ls menjaven, en
qualsevol de les seves formes (crisàlide, nimfa, i adult) creien que
obria la gana. Es poden menjar cuinades( fregides o saltejades),
donant preferència als mascles abans de la còpula i a les femelles
amb ous. (1)
Farmacològic
Farmacològic
- Contra el còlic i afeccions de les vies urinàries, s'administraven seques i polvoritzades (de 8 a 15 grams) amb pebre, ja torrades o reduïdes a cendra. (1)
- De la picadura que fa als troncs i
les rames del Freixe orn o del manà [Fraxinus ornus L.] es
deu la destil·lació del manà. El manà és un suc dolç amb
propietats laxants. Per a això es sagna l'arbre durant l'estiu, fent
unes incisions en l'escorça per les quals flueix aquest líquid. (1)
- S'ha descobert que les ales de la
cigala apunyalen els bacteris fins a matar-los. El descobriment
inspira el disseny de superfícies antibacterianes que podrien
aplicar-se en la fabricació de material quirúrgic, implants o
sistemes d’embalatge amb propietats antibacterianes. (2)
Meteorològic
- Popularment, quan es senten
carrisquejar les cigales de bon matí es creu que el dia serà molt
calorós. Això bé lligat a les necessitats tèrmiques dels mascles per utilitzar l'òrgan que produeix el
carrisqueig per atreure a les femelles, al arribar al voltant dels
25ºC de bon mati, la temor es que al mig dia la temperatura pugi
encara més.
Creença
- Popularment es creu que les cigales
morin rebentades de tant ''cantar''. La veritat és que el seu cicle
biològic d'adult només dura uns dies, ''cantin'' o no.
Fabula
- Fabula de la cigala i la formiga
- Eximpli de la cigala e de la abella, segle
XIV(Col. Bof. xiii, 368) (3)
- Fabula de l'aranya, la cigala i l'abella.
Documentació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada