Tot i que tradicionalment els fongs s'hagin considerat plantes, no ho son. Els fongs son organismes amb unes característiques peculiars a mig camí entre les plantes i els animals. No obstant, encara s'utilitza la denominació antiga per agrupar-los i donar-los-hi un sentit.
De fet el terme fong, deriva del llatí 'fungus', que
fa referència al 'bolet', però l'origen del nom ve del grec
'sphongos' que vol dir 'esponja'. Aquest origen etimològic, referent
a l'aspecte fisonòmic, ha portat fins fa un temps a considerar-los
plantes tal·loses. El mot tal·lus fa referència als organismes
vegetals que no presenten diferències entre arrels, tiges o fulles,
es a dir, tenen els teixits poc diferenciats en relació a la funció
que desenvolupen. Però al igual que les esponges, considerades
actualment animals, els fongs van canviar de consideració quedant-se a mig camí.
Què diferència a un fong d'una planta i d'un
animal?
- No poden realitzar la fotosíntesis.
- Son organismes heteròtrofs, és a dir, mengen
matèria orgànica per sobreviure (com fan els animals) en lloc de
produir ells mateixos el seu propi aliment (com fan les plantes).
- La digestió és externa a l'organisme
(lisotròfia).
- No tenen cel·lulosa recobrint les parets de les
seves cèl·lules, tenen quitina (component present en l'exosquelet
dels insectes i en animals).
- La substància de reserva energètica és el
glicogen (substància de reserva present en els animals)
- Es reprodueixen mitjançant espores, que poden ser
unicel·lulars o pluricel·lulars i sexuals o asexuals (com les
falgueres i molses) en lloc de formar embrions com algunes plantes i
els animals.
Per això, en funció de l'aspecte, estaven
classificats com a fongs vertaders, pseudofongs i la resta.
| Domini | Regne | Fílum | Classe | |||
| Eukaryota | ||||||
| Plantae | ||||||
| Talobionta | ||||||
| Fungi | ||||||
| Ameboides | ||||||
| Myxomycota | ||||||
| Plasmodiophoromycota | ||||||
| Lisotròfics | ||||||
| Oomycota | ||||||
| Chytridiomycota | ||||||
| Eumycota | ||||||
| Zygomycetes | ||||||
| Ascomycetes | ||||||
| Basidiomycetes | ||||||
| Deuteromycetes |
Els fongs verdaders, els van agrupar en un fílum amb el nom d'Eumycota, que presentaven totes les parts pròpies dels fongs (hifa, miceli, etc.) i s'alimentaven per absorció externa (lisotròfia); els pseudofongs, per la seva banda, eren els inclosos dins del fílum Oomycota, que presentaven estructures filamentoses com les hifes i els micelis, però l'aspecte era més semblant a un ou que no al d'un bolet i es podien alimentar per lisotròfia o fagocitosi (englobant i digerint altres cossos al seu interior); i la resta, eren estructures poc definides, d'aspecte gelatinós o mucilaginós, alguns en capacitat de desplaçament i s'alimentaven per fagocitosi. També existia una categoria denominada de fongs imperfectes [Deuteromycota], que no es podien classificar en cap grup, es un grup a mode de calaix de sastre, per tenir controlats els fongs per classificar.
A mesura que s'han anat avançant amb els estudis
s'han anat incorporant altres paràmetres de definició dels fongs
que han fet que esdevinguin un regne propi diferenciat dels altres
regnes biològics.
No obstant només han esdevingut regne els fongs
vertaders [Eumycota], la resta es van considerar al seu moment
organismes protistes (microorganismes sense teixits especialitzats)
que s'han anat diluint i redistribuint dins del domini dels
organismes eucariotes. Al seu pas a regne independent, la
terminologia va sofrir canvis, els vegetals tal·loides [Talobionta]
ja no eren vàlids i els fongs vertaders [Eumycota] tampoc. Es va
haver de re-ubicar el nou regne dins del domini els eucariotes i
formar nous clades. El fílum Eumycota, ja no tenia sentit per què
el regne ja englobava les seves característiques i es va eliminar.
Les classes que formaven el fílum Eumycota, van pujar de categoria i
es consideren avui en dia fílums, però en aquest canvi de categoria
van patir redefinicions que han derivat en fílums nous.
Classificació antiga / Classificació nova.
| Domini | Regne | Fílum | Classe | Fílum | Subregne | Regne | Domini | ||||||
| Eukaryota | Eukaryota | ||||||||||||
| Plantae | |||||||||||||
| Talobionta | |||||||||||||
| Fungi | |||||||||||||
| Ameboides | |||||||||||||
| Myxomycota | |||||||||||||
| Plasmodiophoromycota | |||||||||||||
| Lisotròfics | |||||||||||||
| Oomycota | |||||||||||||
| Unikonta | |||||||||||||
| Opisthokonta | |||||||||||||
| Holomycota | |||||||||||||
| Fungi | |||||||||||||
| Chytridiomycota | Chytridiomycota | ||||||||||||
| Blastocadiomycota | |||||||||||||
| Neocallimastigomycota | |||||||||||||
| Eumycota | |||||||||||||
| Zygomycetes | Zygomycota | ||||||||||||
| Glomeromycota | |||||||||||||
| Microsporidia | |||||||||||||
| Dikarya | |||||||||||||
| Ascomycetes | Ascomycota | ||||||||||||
| Basidiomycetes | Basidiomycota | ||||||||||||
| Deuteromycetes | Fungi incertae sedis | ||||||||||||
| Plantae | |||||||||||||
| Photokaryotes | |||||||||||||
| Bikonta |
Els quitridiomicots [Chytriomycota] és un clade de
fongs que va sorgir a mesura que avançaven les investigacions
taxonòmiques i es va constituir en fílum per que es va demostrar
que eren un grup de fongs primitiu que es reproduïen per mitjà de
zoòspores. Aquest fet, al formar la nova classificació, els va
dotar de personalitat pròpia i es va respectar com a fílum. No
obstant, al canvi de classificació es va observar que dins el clade,
hi havia altres fongs que també tenien característiques
diferenciades entre ells i es van proposar dos nous clades a partir
dels quitridiomicots – els blastocladiomicots [Blastocladiomycota]
i els neocal·limastigomicots [Neocallimastigomycota] – que
esdevindran nous fílums.
Com queda el nou fílum dels quitridiomicots
[Chytriomycota]?
Doncs aquest clade inclou aquells fongs saprobis, es
a dir, aquells que s'alimenten de substàncies orgàniques,
majoritàriament de quitina i queratina. La queratina potser tots
sabem el què és (la matèria que estan formades les ungles, els
cabells i les banyes dels animals), en canvi la quitina, potser és
més difícil, és la matèria que recobreixen les cèl·lules dels
fongs, dels animals i dels exosquelets dels invertebrats. Per tant,
aquest clade de fongs necessita alimentar-se de substàncies que
desenvolupen els animals i el podríem considerar un agent patogen.
En aquest clade hi tovem com a representants els fongs que maten
granotes per quitridiomicosi.
Per què es crea el nou fílum dels
blastocladiomicots [Blastocladiomycota]?
Aquest clade comparteix característiques amb els
quitridiomicots, reproducció per zoòspores i també s'alimenten de
queratina i quitina, però els fongs s'alimenten majoritàriament de
detritus (matèria orgànica morta i descomposta). No obstant, també
inclou alguns ens que es podrien considerar agent patògens, ja que
ataquen al plàncton, plantes aquàtiques i larves de mosquits.
Per què es crea el nou fílum dels
neocal·limastigomicots [Neocallimastigomycota]?
Aquest clade també es reprodueix per zoòspores,
però son un clade de fongs anaeròbics, és a dir, que no necessiten
oxigen per viure, ja que només els trobem en els intestins dels
animals herbívors. Són els encarregats d'ajudar en la digestió de
la fibra, el seu metabolisme és peculiar per què no tenen
mitocondri, sinó hidrogenosoma, per oxidar la matèria orgànica,
aquesta peculiaritat fa que alliberi hidrogen en el seu propi proces
de digestió.
Els zigomicets [Zygomycetes] era una classe de fongs
caracteritzada per que es reproduïen sexualment per zigòspores, és
a dir, necessita de la unió de dos cèl·lules amb cromosomes
compatibles – una ''femenina''(ovul) i una
''masculina''(espermatozoide) – per formar un zigot (zigòspora)
que origini les hifes, els micelis i els esporangis. En el seu pas a
fílum, la classe dels zigomicets canvia de nom i passa a tenir el
sufix -mycota propi del fílum i deixa enrere el sufix de classe
[-mycetes] per esdevenir zigomicots [Zygomycota]. També passa per un
procés de re-classificació i dona origen a dos nous clades – els
glomeromicots [Glomeromycota] i els microsporidis [Microsporidia] –
que també esdevindran en fílums en la classificació actual.
Com queda el nou fílum dels zigomicots
[Zygomycota]?
Doncs aquest clade inclou tots aquells fongs saprobis
que es reprodueixen per zigòspores i desenvolupen hifes cenocítiques
(es a dir, les hifes no presenten divisions internes entre les
cèl·lules). Com a representant d'aquest clade hi trobem les
floridures dels aliments (gènere Rhizopus).
Per què es crea el nou fílum dels glomeromicots
[Glomeromycota]?
Aquest clade, a diferència dels zigomicots, no té
cap tipus de reproducció sexual, tot i que també presenta
zigòspores i hifes cenocítiques, necessita d'un simbió per
sobreviure, generalment una planta terrestre.
Per què es crea el nou fílum dels microsporidis
[Microsporidia]?
Aquest clade porta una miqueta de polèmica, ja que
alguns el consideren un fílum i uns altres un ordre dins dels
zigomicots, per això el nom no acaba amb el sufix -mycota de la
categoria de fílum. Està format per fongs minúsculs amb parets
cel·lulars recobertes per quitina i produeixen zigots. Els fongs
d'aquest clade estan considerats paràsits de peixos, crustacis,
insectes i animals (home inclòs), provocant microsporosi. Com a
representant d'aquest clade hi trobem el fong que provoca la tinya
dels animals.
Les dos classes de fongs de la classificació antiga que queden,
els ascomicets i els basidiomicets, passen sense gaires canvis a
considerar-se fílums. No obstant, en la nova classificació es
consideren els dos fílums un subregne, els dicaris [Dikarya], ja que
comparteixen les mateixes característiques que els diferència de la
resta de filums. Els Ascomicots i els Basidiomicots son fongs dicaris
per que son organismes que tenen cèl·lules amb dos nuclis no
fusionats de diferents soques sexualment compatibles, tal i com el
seu nom indica [(di = dos) + (karyon = nuclis)]. A més, no presenten
flagels (òrgans de desplaçament) en cap de les seves fases
biològiques, incloent les espores (no presenten zoòspores).
Per què es diferència entre ascomicots i
basidiomicots?
Doncs per que, tot i compartir aquestes
característiques, els dos no presenten la mateixa forma al generar
les espores.
Els ascomicots [Ascomycota] desenvolupen les seves
espores en ascs, que són els òrgans de reproducció sexual, en
aquest cas les espores les produeix a l'interior dels ascs que tenen
forma de sac. Algunes espècies representatives d'aquest fílum de
fongs son les múrgoles (gènere Morchella), les tòfones, el llevats
(ja sigui per fer pa, cervesa, etc.) i les parts simbionts dels líquens i dels quefirs. Però també
estan dins d'aquest clade la majoria de fongs utilitzats per fer
antibiòtics com la penicil·lina (Gènere Penicillium).
Els basidiomicots [Basidiomycota] desenvolupen les
seves espores en basidis, que són els òrgans de reproducció
sexual, en aquest cas les espores les produeix a l'exterior dels
basidis i queden unides per una petita tija anomenada esterigma.
Algunes espècies representatives d'aquest fílum de fong son els
xampinyons (gènere Agaricus), els rovellons (gènere Lactarius),
però també hi ha algun agent patogen com el rovell del blat [Puccinia
striiformis].
Per tant, en el sistema de classificació biològic
Naturae 2000, la nova re-classificació dels fongs com a regne queda
d'aquesta manera:
Classificació Systema Naturae 2000
| Domini | Regne | Subregne | Fílum | |||
| Eukaryota | ||||||
| Unikonta | ||||||
| Opisthokonta | ||||||
| Holomycota | ||||||
| Fungi | ||||||
| Chytridiomycota | ||||||
| Blastocadiomycota | ||||||
| Neocallimastigomycota | ||||||
| Zygomycota | ||||||
| Glomeromycota | ||||||
| Microsporidia | ||||||
| Dikarya | ||||||
| Ascomycota | ||||||
| Basidiomycota | ||||||
| Fungi incertae sedis |
Per què utilitzem els fongs?
- Per a ús alimentari, ja sigui directament (bolets) o en la transformació d'aliments (llevats i quefirs).
- Per a ús farmacèutic, en la elaboració de medicaments i antibiòtics.
D'una manera general, i utilitzant la classificació
taxonòmica, podríem agrupar els fílum en usos ja que no tots els
fongs els utilitzem per al nostre benefici, i alguns ens perjudiquen.
| Regne | Subregne | Fílum | |
| Fungi | |||
| Chytridiomycota | Agents patògens. | ||
| Blastocadiomycota | Agents patògens. | ||
| Neocallimastigomycota | Digestió de la fibra en herbívors. | ||
| Zygomycota | Floridures. | ||
| Glomeromycota | Simbionts de plantes. | ||
| Microsporidia | Agents patògens (tinya). | ||
| Dikarya | |||
| Ascomycota | Alimentàri i farmacològic, llevadures i simbionts de liquens i de quefir. | ||
| Basidiomycota | Alimentàri i farmacològic. | ||
| Fungi incertae sedis | Calaix de sastre (per classificar). |
i els bolets on son?
La morfologia dels fongs varia en funció de la
manera en què s'agrupen les cèl·lules, que poden presentar-se
aïllades (unicel·lulars) o de manera estructurada formant hifes
(pluricel·lulars).
Les hifes son estructures de cèl·lules en forma de
filament cilíndric. Aquest filament, pot ser septat (les cèl·lules
que formen la hifa conserven les parets cel·lulars), es a dir,
pot presentar separacions entre cèl·lules; o pot ser cenocítica
(les cèl·lules que formen la hifa no conserven les paret
cel·lulars), es a dir, pot no presentar separacions entre cèl·lules
tot i que en conserva els nuclis integres.
Les hifes es van desenvolupant, entrellaçant-se
entre elles, formant la part vegetativa dels fongs que anomenem
miceli. És a partir del miceli, i només en aquelles classes de fong
que tenen reproducció sexual dins del subregne dels dicaris
[Dikarya], que es formen el que identifiquem com a bolets.
Els bolets son l'estructura visible que s'origina a
partir del miceli, aquesta estructura, anomenada carpòfor o
esporocarp, és la que porta els esporangis, l'òrgan encarregat de
produir i emmagatzemar les espores. Per que s'origini es necessari
que dos micelis compatibles sexualment entrin en contacte. Quan
entren en contacte les hifes amb diferent informació cromosòmica es
forma el carpòfor amb els esporangis, que poden presentar basidis o
ascs, per formar les espores, que és l'únic lloc on es mesclarà la
informació guardada als nuclis de les cèl·lules dels dos micelis
per donar lloc a un nou organisme amb una informació cromosòmica diferenciada.
Els carpòfors poden desenvolupar-se sobre el sòl
(epigeus) o sota el sòl (hypogeus), com les tòfones.
Per tant, els bolets son l'òrgan reproductor dels
fongs, no és el fong en la seva totalitat i només es desenvolupen en
un moment determinat del seu cicle biològic. La majoria de bolets
que anem a buscar o caçar al bosc formen part del fílum dels
basidiomicots. El fet que els trobéssim reunits en flotes circulars
o en arc és degut a que les hifes només creixen per un extrem, per
tant, sempre creixen en la mateixa direcció i només interactuen en
els altres micelis que es troben en el seu camí.
Alguns fongs tot i estar dins del mateix fílum
presenten formes molt diferents, per exemple:
Ascomycota
 |
| [Xylaria hypoxylon] |
 |
| Quefir, el llevat simbiont és del gènere Saccharomyces. |
Basidiomycota
 |
| Pimpinella morada [Lepista nuda] |
 |
| Bolet de soca blau [Terana caerulea] |
